Carrer Hort de les Reixes, 14

Llibret 1980, Explicació de la falla
Llibret 1982, Explicació de la falla
Nineta (1990)
Llibret 1991, Endivinalla
Llibret 2001, Explicació de la falla
Llibret 2002, Explicació de la falla
Llibret 2003, Explicació de la falla
Passió per Caminou
Llibret 2006, A la Fallera Major
Llibret 2008 AMCreuCasañSampedro
Poesia 2008 Sara PieraCano
Llibret 2008 A la Cort D’honor

 

Per Bernardo Magraner Andrés

Llibret de 1980

Explicació de la Falla

Lema: ”PARDAL QUE VOLA...”
(Es un dir)

Les coses de categoria
Per exeple, l’entrega
De les claus d’una ciutat
A un fill il.lustre
O a un anomenat visitant
Sempre esfan damunt d’un coixí
Per aixó, la falla que plantem
Es mereix que la presentem
Dalt d’un coixí.

LA MUSA
L’antiga Mitologia
Se inspira en les muses
Aci la musa bolia tocar el arpa.
Oh! Que precios!
Pero com hi ha tanta crisi
S’ha tengut que conformar
En un “bombo”,
I li han possat uns cobs
Per a despistar.
“carrera”

LES LLETRES
Despres de l’any de la dona,
De l’any dels xiquets
Em sembla que, enguany
Deuria ser el any internacional
De les lletres.
Pero no de les lletres “lliteraries”
Sino de les lletres “monetaries”
Puix sense anar a escola,
Pareix que tots tinguen “carrera”.

EL RAPTE DE RUBENS
La moda no canvia al llarc del temps.
Els vlls diuen que
A on anem a parar
Que no es pot pujar a un avió
Per por a un “secuestro”.
Lo que ara es un “secuestro”
Abans era rapte;
Segur que si en el barroc
Hagueren existit avions,
Rubens, en lloc de cavalls,
Haguera pintat un avió
I de “fondo” Cuba.

LA PLATJA
Eivissa s’emporta la fama...
Pero fent nomes vint quilometres,
En quantsevol platja
Es pot vore nudisme
Com estes xavales
Que pasen de tot
Estobadetes al sol,
I al “Neptuno” fent-se un “puro”
Sense prestar atenció.

LA CARABASSA
Uns diuen qu’es una carabassa,
Altres un caragol...
Ara s’estila el “con-senso”
Aci tenim el “sin-senso”
Pero no es questió de gas
O alcohol.
Es questió de color
Que va del blau al roig
Psant pel verd-taronja
I el rosa.

LA GITANA
Al preparar el “biberó”
Es té que saber molt de numeros,
Perque per a fer una
“alimentació equilibrada”
conten calories,vitamines,
i si fa gust a pera poma o pinya,
no es precis fer tant de lio
si ferem com la gitana...
en lloc de donat de pot
hi ha que donar de pit.

EL FEMATER
El pobre home es calfa el cap
Pensant si tinguera
Trenta anys menys,
Els berenars que es faria
De polvorons i enseimades,
Amb la fam que ell ha passat
Que no es menjava ni una “rosca”...

 

 

Llibret de 1982-

Explicació de la falla

TEMA: NOSTRA TERRETA

EL LLAURADOR

Llaurador ves-te’n a casa
Que en les galtades al queix
I a llaurar el mateix..
No te preocupes massa.

Ja ho diu un refrá de carrasca
Quant la Murta fa capell
I Corbera s’emborrasca
Pica espart i fer cordell.

EL MUR

Abans li deien el mur
 Ara li diuen muralla
Coentor d’igual talla
Que lluir-lo en algeps dur.

La ignorància tot ho mou
Si no pensarem per les celles...
No”canviaríem obres velles
Per novelles”.I això prou.

LA TARONJA

En  assunts de tarongers
Hem anat sempre els primers
Encara que algú nos diga
Que ell nos guanya la partida

Alzira tota la vida,
Ha aguantat la petulància
I paciència...”La ignorància
Que es sap que es molt atrevida”.

LA CULTURA

La biblioteca del poble
La voldrien tindre molts
Estan els llibres revolts
I ningú xafa el immoble

De pensar-ho tinc un nuc
I no hi perdó del cel...
En fi, “no s’ha fet la mel
Per a la boca del ruc”.

“ENTRE NARANJOS”

Blasco Ibanyez li escrigué
A Alzira una novel·la
I li feren una estela
Que anys fa desaparegué

Abandonat i tot brut
Te el seu bust descolorit...
I es clar,”qui no es agraït
Es perquè no es ben naixgut”.

FOSCOR I BONYS

En el carrer Caminou
Tenen la llum a garberes
En el Bailen ni t’enteres
Ab una  lluneta prou

Si damunt que vas a cegues
D’alterons t’empedreguen,
Saps que “ulls que no veguen
Revoco que te pegues”.

LA GRUA

Si ens visita un foraster
Pot llegir tot arrufat
Que per tota la ciutat
La grua esta al seu esper.

Voldríem saber perquè
No hi ha cap lletrer que diga,
Clarament,”benvingut siga
Qui a este poble ve”

EL PARC

Fa cent anys per les afores
Volien fer un parc verd,
Feren un projecte cert
Mes sens passar de les vores.

Seguim esperant el xurro
I la idea seguix gerda...
“la Esperanza era verda,
i se la menjà un burro”.

LES RATES

Del malecó cap ací
Tot ple de rates esta
I no les acabarà
Ni el flautiste d’Amelí

Clar que tenim que pensar
A part de les serenates
Que el poble esta ple de rates..
“i a on hi ha rates hi ha menjar”.
“i a on hi ha rates hi ha menjar”.

 

 

Nineta (1990)


Maria eres balladora,
No pot ser d’atra manera
Per  massa convoiadora
I de vocació fallara.

Gallera rima en Primera
Primerafalla infaltil,
Gallera gent de bandera
Que espere s’arrive a mil.

Eres cometa dellum
En el pais de les fades,
Ple de color i perfum
Per un arc de flors rosades.

 Tens la mirada bau cel
 El teu perfil de xateta
Galtes rojetes de mel
Cabells d’or, linda nineta.

 

 

Llibret de 1991
ENDIVINALLA

Tens Temps

Arrima-t’el, arrima-l’il

No es de paper
Situa-t’el, situa-l’il

Ves espai de
Clavar-t’el, clavar-l’il

Procura no
Deixar-t’el, deixar-l’il

Si t’apreta
Afluixa-t’el afluixa-l’il

Si se rovella
Pinta-t’el, pinta-l’il

Si te cau
Penja-t’el,penja-l’il

Te una agulla
Coloca-t’el coloca-l’il

Va en la solapa
Posa-t’el, posa-l’il

(PISTA: Porta escrit “falla Cami Nou, Alzira)

 

 

Llibret de 2001

Explicació de la Falla

NO CANVIÉ, NO CANVIÉ
Presentant-nos Carnestoltes
Es el dogma de fé
Ques’obri a nostres portes.

La falla es un barrejat
Supose ben combinat
Entre el carnaval que hagué
I el que pass a l’actualitat.

No canvien les constums
Fan identics tots el fums
Seguixen amb punt i comes
I volen les mateixes plomes.

La musa, el rei i els bufons
Omplin tota la pantalla
Des del cel fins als cantons
De la foto que te la falla.

No canvía la música
Ells tenen atracció púbica
Elles volen més pardals
Pero al final tot es fals.

La banda l’empastre tocant
Comença ja la funció
I aprofitem l’ocasió
Per acabar tots ballant.

No canvia la realitat
No tenen puntualitat
Els carrers plens de gent
Esperant l’ultim moment.

A Sant josep no és la cremà
Els bombers sense xistar,
Tarden tant en arribar
I la cremá al Sant Demà.

No es canvia “La Gran Escala”
Com la picor sempre cala,
Les apariències apanyen
Lo que els cossos enganyen.

L’ixen els ulls de l’esfera
Li s’endurix...la xistera
Mirant la vedett, la mulata,
I la drg queen amb la bata.

No canvien al.lucinacións
Son les mateixes cançons
Els jovens van enganyats
A bacs per tots els costats.

Guaperas del beure I so
En la gòndola al.lucinen
No compartim lo que opinen
Aci drogues i alcohol no.

Van disfressats d’arlequí
Els dimonis del plaer
Seduint als jovens dehui
I esperant-los pel carrer.

No canvia l’explotació
Dels jovens la situació
Ixen uns traballa molts nous
Pero lo antic son els sous.

El gros del treball temporal
Engreixa amb contrats basura,
Moderna forma d’usura
Per a xafar al personal.

Ixen els preus disparats
De la caixa de sorpreses,
El bufó de les despeses
Ens esta deixant gelats.

Que barallen com barallen
Els “hipers” sempre tenen ful
A les botigues els guanyen
Les amarguen i van de cul

Com si foren uns taurons
Esperant que caiga algú
Engolint-se’l en dejú
Devorant sens condicions

Entre tanta “vaca-loca”
O “loca” com una cabra
La dona no sap que toca
I el dubte la descalabra

No canvia la humanitat
Viu sense seny ni treball
Explotant a tot arreu
Volent lo meu i lo teu

Molta corbata i tirants
no li fan les galtes roges
d’introduir vedelles boges
inverinat als rumiants

la divinitat dels diners
ens dona poder i plaers
mentres la buxaca sona
i estiga al costat“mercasona”

la carrera de la audiencia
supera tota la ciència
convertint a la Tamara
reina del carnaval d’ara.

En teleribera el farol
Es el bes de jose i carol
A vore que son capaças
Entre les “coses i casos”.

Fer programes coneguts
no es de ser molt sabuts
si les idees afluixes
i ensenyes les cuixes

un canvi per a pitjor
per no fer cas als majors
son els mejars de bosseta
que donen a la xiqueta

tant de postre artificial
als xiquets fa com esponges
aci tenim lo natural :
¡clementines i taronges !

no canvia el transit rodat
gira al mateix costat
rodar es l’innovació
per distraure a la població

“Rotondes” per a girar
tenen les idees fixes
tot es rodar i rodar
i no saps si entres o ixes.

No canvien les eleccions
Portant noves solucions
Per pujer al respirall
Lo millor es el cavall

La carrossa dels problemes
Te als politics desquenes
L’ompli de coruptel.les
Il’envien a la Cibeles.

Quant ix el bufó del futból
El trellat escampa el vol
Escomença la passió
S’acaba l’educació.

Acaba en esta contalla
L’EXPLICACIÓ DE LA FALLA.
Ara queda l’atractiu
De viure la festa en actiu.

 

 

Llibret de 2002

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Tema:XINESLANDIA


Nota avans de començar:
LA IteVe ja l’havem passat
I la data de caducitat
Es el dèneu de març.

Xineslandia es el concepte
Com si anarem al ximena
Del que faré amb efecte
Una xintesi del tema.

L’oriental cau a bandades
Està movent gran revolt
Per “Allí-stàn” les olimpiades
I el mundial de futbol

A la Xina van les olimpiades
A Korea i japó el mundial
Dos xites destacades
De xintonia i ressò gobal.

Ja destacava Xingapur
per ambient universitari
Moltes hores de estudi dur
Amb punyet comunitari.

Tenim tambe que argumentar
De les copies i clonacións
Tema que feina ens ha de donar...
Fins els ninots repeteixen accions.

Enlluernant l’immens farol
Dels que dos xinesos brollen
Que plens de colors brillen
Restant-li valor al sol.

Es el remat que va dalt
diu miquel el pirata
semblen porcellanes gegants
amb una visió molt grata.

Marcant els quatre cantons
Amb bona orientació
I dels veïns bendició
Entrat per els balcons.

Al nord un pitxer de papirus
Sud,mandarí de barbeta
Per l’est el panda antivirus
L’oest carasses de careta

Les xines van mudant
Amb collar i arracades
Per a que estiguen ben brillants
Quant vinguen les olimpiades

Un xino amb cara de xino
Vestit de xino tipicament
Que l’esport li sona a timo
Passant d’olimpicament

El concepte d’arròs bomba
Superant altres opcions
Diu Manel que les tomba
I no esclata en les coccions

De canviar euros es l’hora
Tasca que no sebrem mai
Quina cara de “baterflai”
Si no tens calculadora.

Els vidents i adivinadors
Busquen les teles de seda
Que és com millor queda
per vestir d’enredadors

Molts contes i contalles
D’aquells nans qu’ern set…
Pero ara la realitat
Supera les histories velles.

La BlancaNeus del dosmildos
La volen omplir de fum
Si el princep vol eixir airós
tindrá el bés Eva Sannum,

Ja tenen traball els nanas
Convéncer al personal
Que els princeps son humans
Encara que amb sang reial.

El clonar i el fer dobles
No es una cosa tan moderna
La xina dels terracotes
Ja ho fea en epoca eterna.

Mai sabrem si son clonats
O son de pares normals
Si tene els ulls rasgats
Tots semblen que son iguals

Amaguen els terracotes
Els diners de «gescartera »
Ningú no busca les notes
I ens avorreixen l’espera

Hisenda fa allò que vol
Amb els fallers, és clar
A parelles o fila d’un
Tots tenim que pagar.

Hisenda es com el flautí
Que posa firmes als fallers
Pot ser de nit o matí
I que ens trau tots els diners.

Fallers com a robots seguixen
Als que euros repartixen
Per els bancs i els caixers
Les targetes I botiguers.

Quina especie d’Ógres
De quina pasta seran
Per a qui treballaran
I creuen que son prógres.

Per on ens podem amagar
De les guerres biològiques
No hi ha eixides lògiques
Per de l’Àntrax escapar.

Amb virus a vagonades
Estan causant molt de mal
Amb viescontaminades
I no dabem els senyals.

Per fer les coses mal fetes
Els filtre dialitzadors
Entre Baxters i directors
Anirem a fer punyetes.

Acabe aquesta pagoda
I per a que de tot tinga
Amb la paraula de moda
Ens trobem al casal ¡VINGA!

 

 

Llibret de 2003

EXPLICACIO DE LA FALLA

Tema:
Mítes nostres per terra.

 

Una sàtira pacifica
Buscant acords no guerra
Per esta terra mítica
Trobem els mites per terra.

Pere Baenas presenta
com mític artiste que ho és
ingenios i molta empenta.
La falla del dosmiltres

Com Indurain guayant precís
O Arguinyano en la cuina
Moles i pintura domina
Repetir premis es el compromis

Tenim gladiadors, mercaders,
De l’epoca de Neró romans
Momificadors i forners
Inclos faraons I musulmans.

In illo tempore I boato
A grosso modo diriem
passá casos que açi trobem
Que sino é vero e trobato

Els gladiadors son la força
Bords com el vi de parrús
Escusa que busca el tio Bush
Per a tocar-nos la corfa

Mítes del gran poder
Personatges intocables
Parlant llenguatge de sables
Per a en castellá...fotre

Els ninots son lo nostre
Per a que no mos marmolen
Guaixats, forts i un maç molen
De beure flor de calostre

Mitics eren els zocos
Mercats de la població
No mos menjaven els cocos
Parlant de globalització.

Globalització mítica
Escusa de explotació
Estem perdent l’ocasió
De protestar amb critica

Vini, vidi, vinci, faltals
Mitica frase romana
Modus operandi plana
De les multinacionals

L’euro vola com un tífo
Els preus fen-li costat
En el mercat ha pujat
Ja tot val un destarifo

Els alzirenys del futur
Serán fills de mare inmigrant
Tindran un color obscur
I mos acabaran gobernant

La natalitat ha baixat
Son comodes les parelles
Li vorem al llop les orelles
S’ense xiquets s’ham quedat

Ja ni l’oratge esel que era
Fa masa calor al hivern
Llum molt bona amb un sol vern
Fred que pela en primavera

Ni l’Espanyol ni l’Atletic
Van a ser el non plus ultra
Si es queden rascant-se el melic
Ja vorem lo que resulta

A la falla no tenim
Per no fer un pamflet
I no vorels el caret
Als ninots dels concejals

El mite de l’aigua de Magnota
La negocien a un casino
Cent anys s’han acabat
Li ha tocat a Florentino.

Com Grande esta al teu costat
Alzira millora image
No s’en va cartonatge
Al poble mos ha tocat

Les eleccions van a vindre
Prometran a cabassos
Lo que anem a poder tindre
Que será un parel de nassos

La Barraca per a tindre
Com ara pareix constum
Un Status quo digne
Caldrá fer un referendum

De rarlles blaves per aparcar
S’ompli carrers plenament
Ara tindre que resar
ORA pro nobis amen

Son els cirurgians plàstics
Uns moders momificadors
Conserven cossos antics
Com si foren esmoladors.

Pel mite de joventut
Passen obsesions i manies
L’estirament te un tribut
Acaben pareixent mòmies

L’amo del prestige te
Més diners que un faraó
No sé perque raó
Ens ompli de xapapote

A tope esta finsterre
De fuel i d’alquitrá espés
Abans era un parterre
Ara criden amb ells Mai més.

Quant Neró toca un diapente
Es fa un galimatiem
Li agrada la dolçe far niente
Lo millo es el carpe diem

Neró encenent focs
I amb el xapapote ara
Escampant-se per tots els llocs
Ausaes que ens enmascara

La politica es enganyar
Uns,, focs i embolics encenen
Altres els volen apagar
Al final el pel ens prenen

Els guardies de la garita
No omplin cap qüestionari
Per a ixir de l’armari
Ixen de la esquita.

El gran titi no va inventar
La canço del liberate
Es molt antic i popular 
ixir del escaparate

Pots ser persona amb bons modals
No posseir ningún vici
Calfar-te el capés selici
El final és tant tens... tant vals.

Elxiquet vol ser artiste
Anar a operacion triunfo
UPA o menudes esteles
I no esta el forn per a bromistes.

Quant vols un menjar autèntic
dixat de moderrnitat
Fes-ho be, ves al forn clàssica
I viurás amb qualitat.

Mitics els capellans perses
Molt de rotllo en les converses
Millor que la carn de vaca
A la planxa i amb tomaca.

Per acabar el sambori
Van tres anys seguits de primer
Eliseo en forma i pletòric
Enguany altre al gamber.

Serà possible Xé!
« lo bo si breu
dos boltes...breu”
Fins l’any que ve!

 

PASSIÓ PER CAMINOU
(Presentació 2006)

Mira be quina fallera
La que te foc,
La que be sap fer

Te un somriure que acaricia
Que ens mou
Que ens fa embogir
En la penombra misteriosa
Cada nit ens enlluerna
Ballat fins al alba.

I per això jo pregunte...

QUI ES EIXA FALLERA
QUE MOS MIRA I ENS SALUDA?

Una fallera inquieta
Que ens dona mil voltes
I ens fa tremolar
Que ens fa sentir fallers
De la Falla Caminou

QUI ES EIXA FALLERA
QUE MOS MIRA I ENS SALUDA?

Sempre serà la seua falla
Per la que no dorm
Per la que es mor
Per la que respira
Per la que  es...
LA FALLERA MAJOR.

 

Llibret de 2006

A la Fallera Major

Maria Magraner Llavador

Volíes que passara, no és casualitat
I entre tots, ientre tots, ho hem dixat passar
Perla alzirenya, del Xuquer, d’azahar
Fallera per essència gens i entitat.

Guarnida de tendresa i sansibilitat
Com suau i delicada brisa de mar
El sol brilla mes al vore-t ballar
Efusiva donan-te amb cordialitat

Maria: perfumada de ritme candent
Color traca, al tacte càlidament
Soroll a festa, sabor que t’atrapa

De conclure es senzill este dens sonet
Desitjant que tingues altre doblet
En tres paraules: guapa! Guapa! Guapa!

 

Fallera Major 2008

A MARIA CREU CASAÑ SAMPEDRO

“Beneïda la llum, beneïda la llum de la teua mirada,
Beneït el rellotge, que ens ha portat puntual denou,
Beneïda siga la teua presència . esperada
Beneïts  per trobar-nos, Açi en la falla Cami-Nou”

Ens  miren son ulls amb dolçor de mel,
D'atzabeja i ondulats són seus cabells
Que al naixent del sol igualen al del cel
I esvaren com rosada en la seua pell.

Va nàixer aliena a buscar pinzell,
Dibuixa amb la seua veu calma i saber,
fresques albes son els seus dits tan bells
Que ningú podria descriure en paper.

Com eixida del mar bella sirena,
Del salnitre, de la bromera de les onades;
 pintá la suau brisa sa pell  morena
Amb lleugeres pinzellades ben pensades;

esclaten  el soroll i alegria plena
d’adobar balls i  festa   acompasada.
Portadora de la falla, el cetro

Per sempre la Comissió t’anomena
Nosta fallera Major  adorada  
 A tu MARI CREU CASAÑ i SAMPEDRO

Amb afecte Bernardo Magraner Andrés
Tenerife, 27 Octubre de 2007

 

 

A MARI CREU CASAÑ SAMPEDRO
Fallera Major de la Falla Cami-Nou 2008
En la festa del seu nomenament.

Beneït el lloc, i el motiu d'estar ací,
Beneïda la coincidència,
Beneït el rellotge, que ens ha portat puntual ací,
Beneïda siga la teua presència.

Beneïts  per trobar-nos, Açi en la falla Cami-Nou,
I portarmos, la alegria que dones tú.

Beneïda la llum, beneïda la llum de la teua mirada,
Dónes de l'ànima.

Beneïts ulls, que mos conviden,
a sentir la festa com tu la sents,
I de sobte, sostens la mirada.

Beneïts  per trobar-nos, Açi en la falla Cami-Nou,
I portarmos, la alegria que dones tú.

Beneït somriure,  Beneït somriure de la teua cara,
Beneït somriure, Beneït somriure del teus ulls

Somriure divino, donarás sort i encert,
Per trobar-te just ací, a la Falla Cami-Nou,
Visca  el cel de trobar-te ara,
I portarmos la festa, de ara fins març,
Es la festa que portes tu.

Beneïda la falla, Beneïda la falla que ens portes tu

Beneït el lloc, i el motiu d'estar ací,
Beneïda la coincidència,
Beneït el rellotge, que ens va posar puntual ací,
Beneïda siga la teua, presència.

Beneïda Fallera, Mari Creu, Fallera Major,
en esta meravellosa nit del teu nomenament.

Amb afecte Bernardo Magraner Andrés
Tenerife, 27 Octubre de 2007

A SARA PIERA CANO
Fallera Major infantil 2008

 

Floreta de primavera
amb el cor  emocionat
de vitalitat sincera
que entusiasmar-nos volguera
de sentiment desbordat

De l'assutzena candor
tens dels lliris l’elegància
De la dàlia sa color
Ullets  desbordant vigor
i del gesmil la fragància

Eres aurora esperada
portes somriure a les cares
 per ser estela somiada
com el regal d'una fada
Sara, el Sol dels teus pares

Nascuda al carrer l'Unió
de familia  molt fallera
artistes de vocació
del Cami-Nou devoció
germà i  iaios de solera

Junt amb els teues falleretes
desitge sincerament
Unes falles mogudetes
Divertides i completes
Que disfrutes plenament.

Amb afecte Bernardo Magraner Andrés
Tenerife, 27 Octubre de 2007

 

A la cort D’honor 2008

Com sorprenen estes  xiques tremendes
Enganyen, ausaes que tenen perill
atractives, divines, estupendes
 tan guapes que no caben al  espill

encenen la llum que ens enllumena
ràfega de  la brisa  que ix airosa
en inspiració del sospir ens plena
virus de felicitat contagiosa

precioses, incomparables, primeres
Son la nostra alegria i sort
Reblides de joventud i d’amor

Son les notres FALLERES
Escollit ramell florejat DE LA CORT
De sò, de perfum, de magia i D’HONOR

Amb afecte Bernardo Magraner Andrés
Tenerife, 27 Octubre de 2007

 

Directorio de Fallas de Valencia