HISTORIA DE LA FALLA

Per motius legals el nom registrat és "ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA CAMI-NOU D'ALZIRA". La primera Comissió de Camí Nou, es va fundar el 10 d'abril del 1943, segons consta en el Llibre d'Actes d'esta falla que actualment encara es conserva.(vore el primer llibre d'actes). El primer nom que va tindre va ser carrer Gandia. L'any 1945 va passar a cridar-se Falla General Asensio, per ser el nom del carrer, i des del 1980 és coneguda pel seu nom actual de Falla Cami-Nou. 

El objectiu de la Falla Caminou des de la seua fundació es compartir la festa amb uns monuments per estar entre els mes valorats d'Alzira amb un ample palmarés: 26 primers i 19 segons de 55 falles plantades en 68 anys. Tenim 8 tercers, un quart y un quint(vore mes), a mes de gran quantitat de Ninots indultats.

També en falles infantils s'ha conseguit 11 vegades el primer premi, mes segons i ninots indultats infantils.

L'any 1963 va confeccionar el primer estendard de les falles d'Alzira, quan encara no tenia ni la Junta Local. L'any 1979 de nou les falleres van brodar un nou estendard sobre un disseny de Joan Verdú que el dibuix en compte d'estar pintat, estaven el números d'un catàleg de fils de casa el Randero, es va acabar de brodar gràcies a Maruja Alemany Garés i es va estrenar en la presentació de 1980 sent president Bernat Magraner Torres i Fallera major Amparo Llavador. En l'actualitat hi ha dos estendards un de la falla major i un altre de l'infantil fet l'any 1998 sent president Eliseo Candela i el padrins la família Mazo-Cardona representats en l'estendard major per Joan J. Vivas i Begonya Mazo i en l'infantil per Bernardo i Santiago Mazo Cardona.

Adrian Campos Bialcanet ha sigut el President que més exercicis va presidir, però el major promotor de la falla durant esta etapa va ser Enric P. Aranda Piera.

A partir de 1972 es comença a plantar falles infantils. La primera la va fer Salvador Andrés Pascual, que va guanyar el primer premi sent fallera Major infantil Fallera Major Clara Magraner Andrés,(vore fotos de falleres majors infantils) i president Pepe Magraner Andrés (vore fotos presidents infantils). La presentació infantil es va celebrar en el carrer Bailen 14, i l'escenari era el remolc d'un tractor embolicat per teles de Salvador Baeza. El local de Bailen 14 va ser casal de la falla en els 60. Junt amb el taller de Chimico en el Carrer Pérez Galdós on esta Alfredo Giner-Vodafone.

En 1990 sent delegat d'infantils José Presència Pellicer, Maria Monte i Miguel Benavent Fallera Major Infantil i president Infantil, van començar a ser un faller i una fallera infantils els presentadors. com a costum són la fallera major infantil i president de l'any anterior a les que estan en l'escenari.

Després d'una primera etapa que va arribar fins al 1966. En 1968 es va plantar una falla cadet sent la fallera major Mª Reis Pascual LLinares i el president Juan Olaya Borrull. Ja en 1971 va crear una nova comissió plantat la falla al març de 1972 que li va donar una continuïtat no interrompuda fins a l'actualitat, militat sempre en la secció especial, sota la presidència de Bernat Magraner Torres, primer, i Josep Gimeno Lacruz, fins a 1993. Van seguir Antoni Benavent Vidal (anys 1994 i 1995), Joan Josep Vivas Gimeno (anys 1996 i 1997).

En 1998 entra de president Eliseo Candela Huertas, davall la seua presidència es va aconseguir superar tots els llistons, marcant fites difícils d'igualar en primers consecutius i altres aspectes com l'il·luminació del carrer.

Ricardo Aliques Rodriguez va ser president en 2004 i 2005,

Julian Correas González en 2006

Rafael Gramage Balaguer en 2007,2008,2009,2010,2011.

Pepe Magraner Andrés des de el 9 d'abril de 2011

Les nostres falles (vore monuments) són un referent a Alzira, destacant sempre per la seua originalitat, novetat, monumentalitat i la seua gràcia, sent de les més visitades pel públic de la ciutat. Plantar en els nostres quatre cantons, ha servit el llançament de grans artistes que després han triomfat en la secció especial de València: Joaquim Gomez Perelló, Julio Monterrubio, José Lafarga, Pere Baenas.

Vam ser pioners en la publicació de llibres sobre temes històrics alzirencs (50 Alzirencs Il·ltre.llustres,1980). El llibret que s'Edita cada any deixa constància per escrit dels membres de la falla, juntes directives, falleres Majors (vore fotos falleres Majors). orles esbossos, i artistes, tema i critiques de les falles, tant majors com infantils

En altres activitats també ha destacat com en emissions radiofòniques(vore la de 1947 en facsimil original), cavalcades(vore disfrassos), jocs de saló i esports. Igualment la seua Comissió Femenina ha estat integrada pel nombre més gran de falleres d'Alzira, arribant fins al mas del centenar. A partir de 2004 la comissió femenina desapareix al tindre veu i vot les falleres en la junta general. Des de 1971 tenim el costum de reunir-nos practicament tots els divendres de l'any al local social: el casal, en l'actualitat propietat de la falla en el carrer Lepant núm. 5(vore casal). L'activitat no para durant l'any.Els actes mes destacats de la falla són el Nomenament (vore nomenament),és a dir anomenar en presència de tota la comissió a la nova fallera major i fallera major infantil, La Presentació, major I infantil, que se celebra en el Gran Teatre d'Alzira on es fa la imposició de bandes a la cort i l'exaltació de la fallera major. La Botifarrá acte de reconeixement i agraïment als nostres fallers d'honor. També estan el ball de disfresses, el diumenge de la festa infantil i tots els organitzats per la Junta Local Fallera d'Alzira.

El primer escut de la Falla Cami-Nou va tindre un disseny molt simple. Canviava cada any, era un motiu que representava el remat del falla cosit o subjecte a la solapa del trage, amb un llaç amb els colors de la senyera. Va ser en 1972 quan va aparéixer el primer escut. Com el nom de la falla era General Asensio, es va usar el distintiu del grau militar de general, dos espases encreuades amb les dos estreles i fons un Bunyol. Al canviar en nom de la falla al nom popular del carrer (cami-nou) es van substituir les dos espases i estreles per un coet i una dolçaina, en les insígnies. Com a escut oficial Joan Verdú va dissenyar un escut que consistia en el ja clàssic Bunyol amb la dolçaina i el coet amb una original flama amb puntes de caragol de fons, el disseny de les flames és únic en el món i amb la llegenda "Falla" dalt i "Cami-Nou" davall. Que seguix fins hui en les bandes de les falleres i els faixins dels fallers.

La Botifarrá, en el seu inici va ser el la tradicional sopar de la planta de totes les falles, en la que se cap a una "torrá " de llonganisses i botifarres, en 1974, el sopar de la planta es va realitzar en l'almacen-taller de l'artista faller Joaquin Gómez Perelló, situat en el carrer Francisco Arbona, mes o menys la fatxada era el que hui és el bar l'ú i el dos, al ser un taller faller els alts del mateix estaven plens de figures de cartó i motles de falles, la qual cosa era una decoració perfecta per a un sopar de planta. al sopar s'invitava a tots els fallers d'honor, encara que mes o menys en un sentit protocol·lari, però eixe any tots els fallers d'honor que passaven a saludar es van quedar, perquè es respirava una autentique ambient faller desconegut per a tots, va ser tal l'èxit del sopar que Bernat Magraner Torres va proposar, a partir de l'any següent que es realitzara el dissabte anterior al la planta, com a sopar de fallers d'honor, amb orquestra, l'orquestra Acròpolis, amb botifarres i llonganisses cuites en cassoles en el forn de LLinares del carrer Ballen, i tot servit pels fallers. Era un sopar com a contrapunt a les típiques de sala de bodes, només comparable a la casolá de la falla Plaça del Forn, amb un èxit que va sorprendre a tots. Cada any es tènia que buscar un gran local per a quasi mil persones, es va passar pel magatzem de Matias Colom, l'antiga Piscina, el de Morell i Arbona (que és l'actual casal del Plus) el d'Antonio Castany, el de Mobles Maria, cada vegada calia buidar el magatzem de contingut, netejar-ho completament i després deixar-ho com estava, este treball sempre el feien els fallers. Després amb l'augment de fallers, i l'evolució de la vida es va passar a la sala Atenea d'Alberic on continuaven servint alguns els fallers i els botifarres van quedar de forma testimonial en dos pladets al centre de cada taula. I ja es va convertir en l'actual Sopar De Gala dels Fallers d'Honor, mantenint el nom de Botifarrá.

En internet des del 21 de maig del 2001: quan van acabar les falles del 2001 Joaquin López Cañes, llavors estudiant d'informàtica la va preposar a l president Eliseo Candela, crear una pàgina web, i des d'eixa data i amb el nom de www.paginade/caminou va ser dissenyant i omplint de continguts la pàgina, es va canviar el nom a www.fallacaminou.Com fins 2007, al mateix temps altres estudiants d'informàtica Bernat Magraner Castérá i Jorge Gimenez Rossell, van plantejar fer una pàgina com practiques dels seus estudis i Bernat Magraner Andrés veient (o amb el pretext) que es podia perdre la memòria de les coses que havien passat en la falla des del seu inici, es va proposar que els continguts de la nova pagina foren un gran banc de dades i històries de la Falla Cami-Nou, sense pretendre ser la pagina oficial perquè des de Tenerife és molt dicifil mantindre l'actualitat setmanal de la falla, després Joaquin per motius de treball i d'acord amb el president Rafael Gramage van proposar que www.fallacaminou.Net quedara com unica representant en internet de la Falla Camí-Nou.

LLIBRES EDITATS PER LA FALLA CAMI-NOU

1980 "50 ALZIRENCS IL.LUSTRES"
Autor: Salvador Andrés Pascual. Autor de les il·lustracions; Joan Verdú Vivó, Col·laboradors: Alfred Borràs Pascual i Bernat Magraner Andrés. Impremta A.Cuenca

1984 "ALZIRA I LA MUSICA"
Autor responsable: Salvador Andrés Pascual. Altres Autors: Rafael Sifre Pla, Alfons Rovira Martín, Eleuteri Grau Gurrea, Pau Ausina Gómez, Enric Marzal Boluda i Bernat Montagud Piera. Impremta A Cuenca.

1985 "ALZIRA, TOPONIMIA, IMAGENES Y DOCUMENTOS"
Autor Aureliano J. Lairón Plá. Fotografies E. Part, J.E. Hernández, A. González i Arxiu Municipal d'Alzira. Impremta A, Cuenca

1986 "LAS ORDENANZAS MUNICIPALES DE LA VILLA DE ALZIRA EN LOS SIGLOS XIV Y XV"
Autor: Aureliano Lairon Plá, Il.lustracions: Eduard Part Dalmau. Impremta A. Cuenca.

1987 "PAGINAS DE LA HISTORIA DE ALZIRA. VICENTE PELUFO. JOSE Mª PARRA".
Autor: Aureliano Lairon Plá, Fotografies: Alejandro González. Impremta A. Cuenca

1990 "ANTOLOGIA HISTORICA D'ALZIRA" Autor: Salvador Andrés Pascual. Fotografies Alejandro González. Impremta A. Cuenca.

1991 "ALZIRENCS IL.LUSTRES (Segona Part)"
Autor: Salvador Andrés Pascual. Fotografies antigues col·lecció del autor. Gràfiques Cuenca. 1992 ALZIRENCS IL.LUSTRES (tercera part)
Autor Salvador Andrés i Pascual Gràfiques Cuenca CB. 246p

1994 ALZIRENCS IL.LUSTRES (quarta part)
Autor Salvador Andrés i Pascual Gràfiques Cuenca CB. 246p1995 CRONICAS DE UN PUEBLO.
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor. Litografia Cuenca.

1997 CRONICAS DE UN PUEBLO. II
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor. Litografia Cuenca

.2000 CRONICAS DE UN PUEBLO. III 
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor. Litografia Cuenca

2001 ALZIRA MEMORIA GRAFICA DEL SIGLO XX.
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor. Litografia Cuenca

2006 CRONICAS DE UN PUEBLO.IV
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor.
Impressió Grupo Grafico Alzira.

2007 CRONICAS DE UN PUEBLO. (V)
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor.
Impressió Artes Graficas Navarro. S L.

2008 ALZIRA: 25 AÑOS DE LA PANTANADA DE TOUS, el rostro de la tragedia.
Autor: Fulgencio Torremocha.
 Impressió Artes Graficas Navarro. S L.

2012 CRONICAS DE UN PUEBLO.VI
Autor: Alfonso Rovira Marín. Fotos del Autor.
Impressió Grupo Grafico Alzira.

Els 284 Faller@s(2007)

Gemma Agraz Fuertes
Rafael Ahulló Oliver
Javier Andujar Andujar
Juan Antonio Alabort Blay
Adrian Albentosa Mompó
Amparo Alberola Rosell
Miguel Albert Benavent
Miquel Albert Hernández
Cristina Aliques Rodriguez
Ricardo Aliques Rodriguez
Cristina Andrés Alfonso
Salvasdor Andrés Pasqual
Anna Lluïsa Andrés Peris
Lluch Andrés Sánchez_
Victor Aparisi Serra
Mª Jose Arenillas Antón
Mª Laura Arenillas Antón
Vicente Jose Armero Canut
Carolina Asensi Pla
Mª Teresa Asensi Pla
Pablo Ausina gómez
Salvador Ausina Gómez
Rafael Baldoví Hidalgo
Xavier Belenguer Añó
Antonio Benavent Vidal
Miguel Benavent Calero
María Benavent González
Cristina Berenguer Delgado
Carla Bernia Perez
Ana Mª Bernia Cogollos
Francesc Bixquert Martínez
Antonio Blasco Palau
Andrea Blasco Calafat
Marga Blazquez Sales
Fernando Botella Esteve
Josep Joan Burgos Lancero
Jose j. Burgos Montaner
Rafa Calabuig Martínez
Vicent Calafat Blay
Jordi Candel Rosell
Miquel Candel Rosell
Xavi Candel Martín
Jordi Candel Martí
Glòria Candel Martín
Eliseo Candela Huerta
Eliseo Candela Beltrán
Lourdes Carbonell Martí
Carlos Caro Selfa
Judith Caro Tarrasó
Salvador Carrascosa Rovira
Blanca Carrascosa Llinares
Francisco Casanova Cumpido
Bernardo Casterá Pellicer
M. Cruz Casañ Sampedro
Javier Cascales Vazquez
María Cascales Martín
Joan Antoni Casterá March
Teresa Casterá Redal
José Chordá Olcina
Salvador Climent Jordan
Vicente Climent Atienza
Elena Climent Bolinches
Ana Maria Climent Rubio
Joaquim Comins Tello
Julian Correas González
Bernat Costera Pastor
Antonio Curbelos Ruiz
Antoni Curbelos Pérez
Sara Dalamu Castelló
Mª Gràcia Dolz Triscordia
Isabel Domènech Catoira
Ana Dominguez Bernia
María Escriba Gómez
Emilio Esparza Botella
Lluch Esparza De la Guia
José Expósito Oliver
Juan José Fernández Boluda
Juan Carlos Fernández González
Joan Ferrer Rodríguez
Ana Ferrer Albelda
Carlos Ferrer Albelda
Rocio Ferrer Albelda
Patricia Ferrer Domenech
Bernat Ferrer Ferrer
Vicente Fontana Enguix
Joan B Fontana Collado
Vicente Fontana Fontana
Ramon Flor Palomares
José Antonio Furió Pastor
Rafa Gallardo Vazquez
Esther García Díaz
Manuel Garcia Serna
José Manuel Garcia Sanjulian
Beatriz Garrigues Garrido
Mónica Gil Palau
David Gil Palau
Eduard Gil Redal
Amparo Gil Segrelles
Antonio Giner Carrascosa
Jorge Giménez Rosell
Maria Gimenez Botella
Nerina Gimenez Ribera
Eduardo Gimeno Alemany
Bernardo Goig Tondra
Esther Goig Moreno
Laura Gomar Daviu
José Manuel Gomar Estors
Elisa Gómis Moreno
Raquel Gozález Pérez
Rafael Gramage Balaguer
Ruben Gramage Pascual
Alvaro Gragori Enguix
Bernat Gragori Giner
Borja Gragori Pascual
Ernest Hernan Saiz
José Huguet Garcia
Miriam Iborra Perales
Alba Izquierdo Alarcon
Francisco J Izquierdo Alarcon
Francisco J IzquierdoFerrando
Manolo Jorques Cañes
Juanma Jorques Cañes
David Jorques Cañes
Enrique Lahuerta Talens
Enrique Lahuerta Vayá
Santiago Latorre lucia
Manuel Llácer Gil
Jose Manuel Llácer Candela
Amparo Llavador Guerola
Miguel Llinares Cerdá
Ricardo López Benedito
Jose M López Cañes
Joaquin López Cañes
Joaquin López Gimenez
Mercedes López Expósito
Francisco Jose Luis Bleda
Bernat Magraner Andés
Bernat Magraner Carterá
José Magraner Andrés
Maria Magraner Llavador
José Magraner Llavador
Rosa MagranerSantos
Rebeca March Gómis
Maria Mari Zuriana
Margarita Marmol Lucas
Maria Marmol Lucas
Alejandro Martin Puig
Lorena Martín Cervelló
Leticia Martín Cervelló
Pedro Martín García
Noelia Martínez Aguirre
Carla Martínez Amat
JoséMartinez Pellicer
David MartínezSancho
Alba Martínez Simon
Laura Martínez Simon
Pilar Marzal Penalba
Francisco Mazo Martínez
Frances Josep Mazo Vidal
Antoni Mazo Vidal
Mª Carmen Mazo Cardona
Mª Gracia Mazo Cardona
Begonya Mazo Cardona
Bernardo Mazo Cardona
Santiago Mazo Cardona
Alicia Medán Sifre
German Mera Redondo
Juan Antonio Molina Barceló
Josep Mompó Coromina
Juan Antonio Montagud Catalán
Vicente Monte Maynés
Jorge Monte Barceló
María Monte Barcelo
Víctor Moraleda Navarro
Vicent Moreno Moreno
Luis Muñoz Soler
Santos Nácher Alós
Susana Nebra Story
Jorge Olivas Fontana
César Ortega Campos
Pedro Ortíz Araque
Miriam Oya Belenguer
Fracisco Palma Racero
Desireé Palma Pérez
Susana Palma Pérez
Francesc Palma Pérez
Vicent Parra Cuenca
Esther Parra Andujar
Vicent Parra Andujar
Ferrán Pascual Moscardó
Francesc Xavier Pascual Pastor
Milagros Pastor Boluda
Barbara Pastor Boluda
Antonia Pastor Boluda
Pablo Pastor Ciurana
Marta Pastor Pellicer
Ana Pastor Pellicer
José Pau Fayos
Beatriz Pellicer Amat
Ana Pelufo Pellicer
Marcelino Pérez Albert
Juan Perez Añó
Helena Pérez Palau
Mª José Pérez Pellicer
Enrique Pérez Peris
Francisco Pérez Sabastián
Inmaculada peris Llobregat
Tomas Peris Navarro
Amparo Peris Oliver
Salvador Perpiñá Pérez
Clara Perpiná Ferrús
Verónica perpiñá Ferrús
Silvia Picó Bellver
Agustín Piera Jordán
Vicente Piera Aranda
Vicente piera Sales
Angel Piera Rubio
Pedro Ponce Mesa
Blanca Ponce Sifre
Amadeo Pous Puentes
Silvia Pous Albelda
José Presencia Pellicer
Miguel Angel Presencia Martí
Miguel Angel Presencia Leal
Antonio Presencia Zamora
Antonio Puig Martínez
Carmen Puig Seva
Joan Ramon march
Maria Ramon Redal
Jorge Revert Valero
Antonio Ripoll Boluda
Antonio Ripoll Asencio
Andrés Roca Gallart
Juan José Roca Minguez
Jesús Rodríguez Ferrer
Antonio Rodriguez Fontana
M Jesús Rodriguez Fontana
Natalia Rodriguez Fontana
Jose Roig Carboneres
Jose Angel Ruiz Marí
Jose Angel Ruiz Millo
Albert Ruiz Millo
Joan Sales Solaz
Raquel Sales Alemany
Agustín Salom Camarasa
Enrique Sanchis Magraner
Josep Lluis Sangil Gil
Marta Sansaloni Perales
Alberto Santapau Vidal
Jose Luis Serra Camarasa
Carlo Serra Benavent
Rosario Sifre Aviño
José Luis Sifre Soler
Isabel Sifre Pastor
Elena Sifre Pastor
Jorge Soler Calatayud
David Soler Garrido
Manolo Soler Velazquez
Rafael Sospedra Cardona
Bernat Sospedra Zamora
Begonya Sospedra Vayá
Jose Sotomayor Molina
Jose Sotomayor Verdú
Juanjo Tarrasó Rey
Guadalupe Tatay Ortiz
Rafael Terol Peris
José Terol Olaso
Mireia Tomas Mascarell
José Vayá Caldes
Blanca Vayá Casterá
Enric Vayá Sanjuan
Jose Juan Vazquez Bernia
Jorge Juan Vazquez Montagud
Consuelo Vicente Martínez
Miguel Vila Castelar
Maria Vila Pellicer
Joan Vila Pellicer
Rafael Vila Primo
Juan Vivas Sala
Juan José Vivas Gimeno
Jose Yelo Sancho
Sonia Zafrilla sánchez
Jose Yelo Sancho
Sonia Zafrilla sánchez