Sentencies,
Adages
i Refranys
Alabem primerament, a Deu Pare Omnipotent
A un sol Deu adoraràs, i en va mai juraràs
A on no hi ha cap tot es cua
A on no hi ha cap no cal sombrero
A on no hi ha guany tot es mal any
A on no hi ha fang no es fan botifarres
A on se fa foc ix fum
A on anirà el bou quant no llaure
Al pobre que es vergonyant, dóna-li de quant en quant
Al home que de tu fia, fiat de ell que es cortesia,
Als criats no els degues massa, per que el trauran de ta casa
Al amic prova’l primer, ans que el hages, menester
A ase ruc, arrier loco
Al qui enganyant a tot lo mon ofèn, qui menys se pensa alguna volta el ven
Al qui desvergonyidament enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya
Alguna volta sol restar burlat, lo qui amb altres sol ser descompassat
Acudir per socorro es gran engany, a qui viu de a tots fer trampa i engany
A ta filla mentres creix,dóna-li lo que es mereix
Advertix açò, fill meu, que tot temps te mira Deu
Al cab de cent anys, se cauen los murs, i s’alcen los muladars
A la església per orar, i a la plaça per tractar
Amistat per interès, no dura, per que no es
A morts i anats, amics acabats
Ab lo qui beu massa vi, negocia en ell de matí
A la escudella i a la pitança(limosna), bufar-li es mala criança
Al pobre que no te clam(no es queixa),no lo deixes morir de fam
Al Princep`p que be governa, desitja-li vida eterna
Al cavall desenfrenat,mira’l de lluny i amagat
A moro mort gran llançada
Amor i la gravetat, no passen per un forat
Així com preguntaràs, tal resposta aconseguiràs
A ningú demanaràs. Los diners que guardaràs
Al ase i mala muller, bastonades ho han de fer
A mes presa, mes vagar
A qui gastar li dol, no compra lo que vol
A carn dura, dent aguda
Amb repòs tot ho faràs, i al zoilo dir deixaràs
A la llarga, al galgo a la llebre mata
Amic de u, i enemic de ningú
A mon pare li deien fogasa, i jo em muir de fam
Amor de senyor, aigua en cistella
A la lluna de Valencia
A tandes va el riure
A bona porta enfila la fam
Aquella es la pàtria, a on u be passa
A riu revolt guany de pescadors
Amistat de monja purgatori de bolsa
Aquell que per home es te, ha de obrar segons convé
A Deu guanya per amic qui perdona al enemicBaralles per sant Joan pau per a tot l’any
Bon senyor parla cortès, que el bon parlar no costa res
Bofetada que no pugues venjar, no te la dixes pegar
Bona vida em tinc, bona fam me passe
Bé vens mal, si vens asoles
Bona es la sal, encara que cara
Boca que no parla Deu no la ou
Bo es viure per a veure
Bona camisa la que una es sila
Bona nit cresol, que la llum s’apaga
Bona pata i bona orella, senyal de bona bestia(bon animal)
Be sap lo gat la barba que llepa
Be guisa la moça, mes millor la bolsa
Bo, poquet i assovintet, es al cos profitoset
Bona dona portau conde, ella dirà
Brams de ase, no pugen al cel
Bon dia es lo que no plou, si no pedrega
Benhaja qui als seus sembla
Bona vida, pare i mare oblida
Bocí(tros) per força, no fa profit
Bo es tindre parents en Cort
Beneita casa es aquella, que te olor de vell tota ella
Barba de moltes colors,sols la porten los traïdors
Barber piadós encangrena la plagaC
Confessat ben amenut, perquè molt lo pecat pot
Confessa a ton confessor, fins al pensament menor
Casa a ton fill quant voldràs, y a ta filla quant podràs
Caçador de moixonets, lo que guanya menudets
Consola als desconsolats, visita als empresonats
Cascú no entenga sinó en son ofici, i no es fique mai en aliè(ajeno) ofici
Com tingues gran paciència i perseveres, eixiràs ab la cosa que emprengues
Cases fetes de robar, se venen a derrocar
Cartes, daus(dados) dones i vi. Fan tornar ric al mesquí
Caldera vella, o terrat, no esta sens bony o forat
Cada u esternuda com Deu li ajuda
Contra el comú, no guanyaràs tu
Conforme al pardal, la gàbia
Cada gall en son galliner, canta molt be
Com lo consell siga bo, mes que el done el contrari
Canteret nou, fa l’aigua fresqueta
Canten cartes i callen barbes
Cada ovella ab sa parella
Cada oller alaba ses olles i mes qui les te foradades
Cada u en sa casa i Deu en la de tots
Cada olleta troba, sa cobertoreta
Cada cosa en son temps i naps en advent
Cada u en son ofici, es pensa ser rei
Cada u en sa casa sap lo que passa
Cada dia col, lo caldo amarga
Cada u parla conforme qui es
Cada u conta de la fira, conforme en ella li va
Cada u plora son dol, a la llum del seu cresol
Cada u lo que li toca
Cada loco en son tema
Cada u lo que li cou
Cada u lo que mes ama
Conforme la bota, així dona el vi
Calla tu i callaré jo
Conforme el ase, l’albarda
Conforme es l’arbre, així dona el fruit
Conforme faràs així trobaràs
Cárrega que plau, no pesa
Corb en corbs nos piquen
Consell que no es bo per a tu, no el dones a ningú
Coneixences moltes, amistats poques
Contar moltes i pagar una
Cria corbs i os trauran los ulls
Contes vells, baralles noves
Cent de un ventre i cada u de son temple
Continua gotera, forada la pedra
Conforme es viu així es mor
Cent anys digué Na Domenja, qui poc menja, molt temps menja
Contra el poder de la mort, no hi ha hom que siga fort
Crec en Deu quès Trino i U, i no hi ha altre Deu algú
Crec també ab fe molt igual, una Iglesia universalDevot de la Verge Pura, siga tota criatura
Del home la perfecció es obrar segons raó
De tos pares quant son vells, no te descuides un punt d’ells
Deixa diners als amics, si vols tenir enemics
Diu lo Bisbe de Comenja, qui no treballa no menja
Don a qui esta despullat de ta roba la mitat
Dia la vella Perica, la espina quant naix ja pica
De lo que no has estudiat,no tractes que es ximplea
Deu castiga i no amenaça
Deu fa justícia atots
Darrere, al rei li fan les figues
Dis me en qui vas, i et diré qui eres
De mos punts pot ser el riuràs, mes de mos diners no menjaràs
Deu conserve la justícia. I ens guarde de ella
De lo mal lo mig
Deu dona el fred, conforme la roba
Deu dona la plaga, i la medicina
Dels meus, vulgues mal dir, mes no mal oir
De ser Cantor no tinga, presumpció, aquell qui no sap mes de una cançó
Dia de alegria, vespra es de pesar
Dia de dejuni, vespra es dia de sant
De gent roin un carrer,
Del cuiro ixen les corretges
Deu provira per a calces, i ell no tenia cames
De forn i moli pots mudar, mes de lladre no t’has d’escapar
Dos galls en un galliner, no canten be
Deu nos guard de l’aigua mania, que la corrent ells passa
Deixa fer al mestre per ase que siga
Dels qui fugen, algú s’escapa
Del llop un pel, i ixe del front
Dos germans en un consell, fan tornar lo blanc vermell
Diu lo mort al degollat, qui tan mal t’ha aparellat?
Davall del bon senyal, esta el home mal
De on u menys es pensa salta la llebre
Dels enemics los menys
Del vell, lo consell
De nit tots los gats son burells(pardos)
De &c. de Notari; recipe de Metge; i diligensis d’Advocat, deu mos guard
Dels escarmentats ixen los avisats
Deu amb molt goig i alegria, ressuscità al tercer dia
Del home el fi principal es la gloria celestialEs Maria celestial, sens pecat original
En la casa del qui jura, no faltarà desventura
Es amor a la caritat de la Divina bondat
Es empleo meritori, meditar lo purgatori
En la boca del discret, lo que es públic es secret
Es molt gran la discreció, del qui lleva la ocasió
Es doblada la maldat que es fa en senyal d’amistat
En esta vida la millor herència es aplicar treball i diligencia
En bones conversacions, mai no trunques les raons
En fer dia deixa el llit, tindràs salut i dellit
Encara que el vulguem mal, no perdràs ton natural
En la vida de ta muller, tres eixides ha de fer
En boca tancada, la mosca no serà entrada
En la terra que nos bona, molt mes mal hi ha del que sona
En les obres, i en la Fe se coneix qui amor te
En dir-te les veritats, se perden les amistats
En qui no pots medrar, deixa de pro fiar
En la preferència del sol, poca es la llum del cresol
En la casa que es treballa, james falta el pa i la palla
Entre dos d’igual edat es estret lo debat
En faltar lo cap, tot va desbaratat
En la paciència tot s’alcança
En tot hi ha trampa menys en lo vi que posen aigua
En la terra de cecs, qui te ull es rei
Estudia les lleis divines, si saber vols les humanes
Entre amics no cal tovalles i ells non tenien
En qui vaig, vaig
En lo sembrar i collir no vol dormir
En lo hivern per la moquita, i en lo estiu per la calor, sempre es bo dur mocador
Estil i practica fan llei
En lo cuc se pesca l’anguila
En fer be si es lo primer
Encara que la mona es vista de seda,mona es queda
En burles i en veres ab tos majors no partixques peres
En tirant lo foch al aigua, prest s’apaga
En lo perill, se coneix l’amic
Escuder pobre tassa de plata i cànter de coure
En lo dia savi del juí, se dirà. Ego fuiFaràs ab intel·ligència gran diligencia, l’examen de conciencia
Fill meu, paga allò que deus, No ho deixes per tos hereus
Fes be sempre que podràs perquè això t’emportaràs
Fugiràs del usurer, com del mateix lucífer
Fila luisa i portaràs camisa
Febres de maig, salut per a tot l’any
Faena feta diners aguaita
Feu be a besties i os tiraran de coces
Faedors i consentidors, tots mereixen una pena
Fer be no es perd
Fortuna et done fill, que el saber poc te val
Fes be i no mires a qui
Forasters vindran que de casa ens trauranGran cosa es no ser ingrat a qui t’ha beneficiat
Guardat de la hipocresia perquè es mala malaltia
Gran cuidado el metge te del malat que paga be
Gallineta que per casa va sinó pica picarà
Gent d’ahucs (crits) campana de fusta
Gran tronc bona brasa
Gran es mon gendre, bo siga ell
Gos que lladra no mossega
Guarda el mesquí i no sap per a qui
Gallina vella fa bon caldo
Gat nyaulador (miolador) james bon caçador
Gran olla poca carn i casa gran, pa xiquet
Gich (xic) ben adoctrinat, serà vell descansat.Hisenda que es mal guanyada, no tindrà molta durada
Hisenda, ton amo et veja
Hisenda feta de estola prest s’embola
Hostes vindran que de casa ens trauran
Home pobre olla d’argent i cànter de coure
Home previngut val per dos
Honra i profit no cap en un pit
Home parat no fa guerra
Hui no es fia ací dema si
Hui per mi demà per tuJ
Jutge que no te consciencia, mai farà bona sentencia.
Ja que has fet lo sant fes l’altar
Justícia, mes no per ma casa
Jerusalem, Jerusalem, quant mes anem, menys valem.
Joc de mans, joc de vil·lans.
James cau, ni menys tro peça, la Fe que a Deu s’endreça
Les festes has de guardar, i a ton pare i ta mare honrar
La Cru de mes excel·lència, es la Creu de la paciència
Lo que torna be per mal, aconseguix premi immortal
Lo qui mal per mal intenta, a si mateix es turmenta
Lo millor boci del plat, donaràs a qui t’engendra’t
La donzella pudorosa, serà molt bona casada
La dona es tan mudable com lo vent, de ses paraules no fases fonament
Lo fill que a sos pares bat, ja lo infern te aparellat
La senyora qui treballa,no gasta diners ni malla
La muller a son marit tinga li ben net lo llit
Lo marit a sa muller tinga-li son menester
La dona que es posa ungüents, a la cara perd les dents
Lo qui no vol treballar no pot fer sinó gastar
L’home qui tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues
Lo missatger, ni mentider, ni peresós
La dona, sens menester, no esta baix al carrer
La dona que et casaràs,
Fes que siga de ton braç.
Molt poc juí es pot dir telo que Deu no prevé
Mes aconseguix l’humil amb la paciència, que no fent lo superb gran reticència
Mai segones intencions, fan bones conversacions
Molts sen van al hospital, per no veure son cabal
Mal usar no pot durar, per molt que te vullgues guardar
Mai l’home serà prudent, contrapuntat a la gent
Mai lo peresós tindrà, pa ni vi per a demà
Mai se sap si es gros lo nap, fins que ha descobert lo cap
Mirat a tu, i no diràs mal de ningú
Menjant no fases remor, mira que això no es primor
Mots componedors, descomponen a la novia
Mes dies hi ha que llonganisses
Mes val estar un ratet roig que tot l’any groc
Mal va qui no s’adoba
Molt sap la mona i mes qui la agafa
Moltes formigues porten a un furgat
Mes val tor que cego
Mes val ser cap de sardina,que cua de pagell
Mes val u en pau que dos en guerra
Mes val un roin ajust, que una bona sentència
Moltes candeles, fan un ciri pasqual
Mes val u content, que molts descontents
Mort no vinga, que alifacs(achaques) no tinga
Mes val vergonya en cara que dolor en corNo queda ben confessat, qui no torna lo furtat
No deixes sendes velles, per anar per les novelles
No plou per a qui anar vol
No vull, no vull, i no li perd ull
Ningú es home sense home
No sigues mai el primer, en dir coses del tercer
No digues mai ton secret, a ningú i seràs discret
No mostres als fills amor, per que no el causen dolor
No te cases amb la jove si eres vell, que te pesarà, sinó prens mon consell
Ningú dona, que no vullga se li agraïsca
No deixes per ton rancor de saludar al major
No confie el secular , viure al peu del altar
No tractes amb gent ociosa, perquè es cosa perillosa
No visques per a menjar, menja sols pera passar
No vullgues mal per als teus amics, que ho son de tos enemics
No te lloes de fer mal, perquè és un vici infernal
No estigues mols a la plaça, ni te burles d’aquell que passa
No es coneix l’home perdut, sinó quant es abatut
No digues mal de ta mare, que es afrontar a ton pare
No vullgues al menor mai menys prear, perquè et pot en son lloc aprofitar
No mires coses profanes, ni sentes paraules vanes
Ningun home pot saber, sinó es Deu, lo que ha de fer
No vullgues mai argüir, a qui no sap resumir
Ni missa ni ordi, destorben llarga jornada
No cregues del teu amic, lo que diu el seu enemic
No deixes la carretera, per anar per travessera
No vullgues mai pleitejar, lo que be no pots provarOiràs i miraràs, si algo veus ho callaràs
Obres son amors, que no bones raons
O be monge o be canonge
O parir o morir
Ovella que bela, mos perd
Ovelles bobes, per on va una van totes
Oferir molt, espècie es d’enganyProcura conversacions, que no entren murmuracions
Per tos fill ben rics dixar, no vulgues el infern guanyar
Per sa casa mira poc,lo qui juga o mira al joc
Parlant ab algú tos dits,no toquen botons els pits
Paga a ton senyor tos drets,i allunyat de ses parets
Pescador o caçador, o fam, o fred o calor
Per desig que te del bou, va llepant lo llop al jou(yugo)
Per ben assentat que estigues, que no pots caure no digues
Per millorar,ma casa deixar
Per molt que estigues ric, no oblides al pobre amic
Prop de un home descuidat,sempre trobaràs un gat
Per no perdre sos esplets(collites), l’home assenat(cuerdo) no vol plets
Prest es dit lo que es ben dit
Per lo diners balla el gosset
Per son mal sap la formiga volar
Per totes parts, hi ha cents llegues de mal camí
Per a tot hi ha remei sinó per a la mort
Primer son mes dents que mos parents
Pescador de canya, mes perd que guanya
Poderós cavaller don diner
Pescador que pesca un peix pescador es
Pensa el lladre que tots son com ell
Pecat de gola, Deu lo perdona
Per a els desgraciats, tots els dies son dimarts
Per a conèixer a u, es menester mot
Poll de gener, ploma a diner
Prou dejuna qui mal menja
Porta tancada el diable se’n torna
Primer es la defensa, que la ofensa
Perea clau de pobrea
Pardal vell, no entra en gàbia
Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar
Procura tenir cabal, per no anar al hospital
Per casar filles donzelles, no vengues moltons(llana) ni ovelles
Pasqua marçal, fam o mortaldat
Per tocar se toca
Polls en polls llémenes crien
Primer es la obligació que la devoció
Posat a la fantasia de oir missa cada diaQui de la Creu fugirà, mes pesada el seguirà
Qui santifica les festes, ha de fer coses honestes
Qui no tem al mon, no tem a Deu
Qui a Deu busca, a Deu troba
Qui no sap salvar-se, no sap
Qui serà amic del pobret, en lo Cel tindrà gran dret
Qui del mon te confiança, cosa bona mai alcança
Qui diu que te enteniment mes que un altre, es innocent
Quant replega la formiga, no t’assentes a la biga
Qui ab vestits se gasta massa, lo cap te de carabassa
Qui es menja les madures, que es menge les dures
Qui casa per interès,criat de sa muller es
Qui recull al bandoler, dins de poc temps no te graner
Quant ab algú parlaràs, no t’acostes prop del nas
Qui cuida de casa aliena, mai la sua estarà molt plena
Qui menja sens treballar, si no es ric, te que robar
Qui te mala companyia no pot viure ab alegria
Qui exercita la justícia, faça- la sense malicia
Que be queda la filosa, ala dona poderosa!
Qui del ase menja pa, mai de fam es morirà
Qui a dites se subjecta de les Gents, caurà mil voltes en inconvenients
Quant la cosa no es pot cert abastar, cordura diuen que es dissimular
Quant veiem lo dany patent del qui es veí, no escarmentar en ell es frenesí (deliri furiós)
Quant algú el lloa molt en ta presencia, pensa que es engany tot, i es experiència
Qui se entona mes que el que convé, sens pensar-ho, a quedar ben burlat ve
Quant la puta fila(malacara),el rufià debana, i el notari pregunta a quant estem del mes? Mal estan los tres
Qui diu mal de tu en absència, temor te de ta presencia
Quant voldràs dir mal de algú, mira primer qui eres tu
Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi
Qui no bat en juliol, no pot batre après quant vol
Qui no adoba la gotera, la casa ha de fer sencera
Qui sembra en camí real, perd lo gra i perd lo jornal
Quant aniràs de camí no vages sens pa ni vi
Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit
Qui escudellà d’altre espera, no la pot menjar sencera
Qui tro peça en un lloc pla, en lloc aspre que farà?
Qui no dona lo que dol, mai aconseguix lo que vol
Qui te ofici, te benefici
Qui molt abraça, poc apreta
Qui ama el perill, en ell perix
Qui te cucs, que pele fulla
Qui no pot sembrar, espigola
Qui no vol pols, que no vaja a la era
Qui primer va al moli, primer mol
Qui be esta, no es moga
Qui mal busca, prest ho troba
Qui te terrat de vidre, que no pedregue
Qui be viu, be mor
Qui molt parla molt erra
Qui es menja la polpa , que es menge el os
Qui vol del mon be gaudir, ha de oir, veure i callar
Qui mal te voldrà, riure et farà
Qui be te voldrà, plorar te farà
Qui pren, no es mor
Qui mal va, mal acaba
Qui calla, consent
Qui trenca el vidre, que el pague
Qui en roba de altre es vist, en lo carrer el despullen
Qui molt corre, prest para
Qui be ama, tard oblida
Qui cau i s’alça, no ha caigut
Qui a bon arbre s’arrima, bona sombra el cobri
Qui es roin per a si, ho serà per als demes
Qui no sembra, no cull
Qui alça, troba
Qui no vullga perdre, que no jugue
Qui en guichs(xiquets) se gita, cagat se lleva
Qui ha menester lo foc,en sos dits lo busca
Qui en la joventut no treballa, a la vellea dorm en la palla
Qui amb joies es gasta el dot, de sa muller es janot(ximple)
Quant u no vol, dos no rinyen
Qui pasta i seny, de tot li conteny
Qui te contraris, no dorma
Qui mes no pot, morir se deixa
Qui no creu en sa bona mare, creu a sa mala marastra
Qui te diners, fa diners
Qui no te no perd
Qui arrimat se esta, arrimat se troba
Qui mes te, mes vol
Qui mes te que callar, mes parla
Qui vol la capa del amic, no es amic
Qui te bon veí, te bon mati
Quant Deu vol, a tots aires plou
Qui no se fia per a casat, no enganye la dona
Qui s’endu la carn, que s’emporte l’os
Qui va en un coixo, al cap del any es coixo
Qui te llengua, a Roma va
Quant la barba del veí veges cremar,posa la teua a remullar
Qui te dona un os, no te volguera veure mort
Qui te un diner, no esta sens ell
Qui no te vergonya, tot lo mon es seu
Qui va davant, guanya la joia
Qui arrere va, arrere es queda
Quant mes moros, mes guany
Qui viu de renta, viu de regla
Qui muda, Deu li ajuda
Qui te ronya, que es rasque
Qui s’assenta en pedra, no medra
Qui a mon fill moca, a mi em besa la boca
Qui menys corre, vola
Quant los muts parlen, treball hi ha en la gent
Quant Deu no vol, los Sants no poden
Qui lleva l’ocasió, evita pecar
Qui te la terra, te la guerra
Quant mes amics, mes clars
Qui juga en lo carbó, s’ha d’embrutar
Qui te la culpa, que pague la pena
Qui sopa d’altre espera, freda la menja
Qui no mira davant, arrere es queda
Qui promet, en deute es sotmet
Quant lo coixo d’amor mor, que farà lo qui anar pot?
Quant saps no diràs, si vols viure en pau
Qui algo vol, algo ha de fer
Qui amb llops va, se mostra a ahullar
Qui escup al cel, en la cara li cau
Qui la cera ha d’ablanir, les ungles sa de cremar
Qui te el pare alcalde, segur que va a juí
Qui peixos vol pescar, s’ha de banyar
Qui tot ho vol, tot ho perd
Qui tot ho nega, tot ho confessa
Qui no te sos bous, no llaura tots els dijous
Qui paga, descansa
Quant lo ma l es de mort, sols lo morir es remei
Qui a sos pares tracta be, viurà molt, perquè jo ho se
Qui te mala condició, mai trobarà compassió
Quant lo vell fa ninyeries, no li passen en huit dies
Qui males manyes ha, tard o mai les perdrà
Qui per si no te cervell, com pot donar bon consell?
Qui diners te que cobrar, te moltes voltes que donar
Quant voldràs xuplar del ou, no fases aquell clo-clou
Quant per bo venen lo mal? Quant lo ase va a comprar
Qui a joia posa, no repoia
Qui pleiteja, no s’assossega
Qui no s’arrisca, no pisca
Qui plany(compadece) al contrari, en ses mans mor
Qui canta en la taula, i s’orina en lo llit, no te el seny complit
Qui menja un ou sense sal, se menjarà a la mare
Quant lo sol ix, per a tots ix
Qui te dines, te tot l’adreç, i la filla del rei si la volgués
Qui canta, sos mals espanta
Qui dona el cul al besar, no te mes que donar
Qui diu lo que vol, escolta lo que no vol
Qui la pensa, la fa
Qui deu, no te veu
Qui fuig de Deu, corre debades
Qui no paga lo que deu, te per contrari a son Deu
Qui mal a sos pares tracta, sa vida la malbarata
Qui jura sens reparar, lo jurar li costa car
Qui posa en Deu sa esperança, la Glòria del Cel alcançaRes pot tindre ben aconseguit l’anima que esta en pecat.
Roí vindrà que bo te farà
Rave d’estiu cou com a caliu
Roí oli,sap a la pega
Rinyes per san Joan pau per a tot l’any
Rata que no fa mes que un forat, prest l’ha caçat
Re plegador del segó i escampador de la farinaS
Sabater a tes sabates
Sempre en la creu en la ma, deu amarse tot cristià
Si al qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar
Si trunques les raons males,ab los àngels casi iguales
Seràs cauià(captiu) de molts mals, si fas testimoni fals
Si vols tindre mal menjar, al forn portal a cuinar
Si vols prendre bon consell, fiat sempre de home vell
Si Deu la ciutat no guarda, defendre-la es frenesí
Si camines per mal lloc , creu-me i passa poc a poc
Si no vols tenir desfici, al teu fill dóna-li ofici
Si alguns parlen de secret, no t’acostes, que es mal fet
Sempre a les festes majors, al ventrell caurien dolors
Si a cas eres convidat, sols menja lo acostumat
Si tens algun agraviat, no vajes mai descuidat
Si tens la coa de palla, no poses foc a la falla
Si algú llig alguna carta, un poc lluny d’aquell t’aparta
Si ton pare es pobre i vell, no deixes mostre la pell
Si menges mes del que guanyes. Vestiràs de teranyines
Si compres res a censal(crèdit) no pagues mes del que val
Si alaves molt ta muller, seràs tingut per grosser
Si en ta casa entra molt be, mira sempre com li ve
Sempre el pescador de canya, Gasta molt mes que no guanya
Si no calles lo que fas, si algo he dit, també ho diràs
Si la porra tens tancada, tindràs la testa guardada.
Si dones ans de morir, aparellat a sofrir.
Si al roin favor ixes pots fer conte, que en pago cert tindràs dolor i afronte
Si tens cases a lloguer, mai te faltarà que fer
Si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil
Si la Canelera plora, lo hivern es fora, i si riu es ni hivern ni estiu
Si a Deu vols pregar posat en lo mar
Si ha entrat maig o no ha entrat, venen los Apòstols diuen la veritat
Si faena tu fas fer, en pagar sigues lleuger
Si fora el cor tot d’acer, no el venceria el diner
Si dos tiren de la corda, la trencaran
Si no t’agrada, ni li fases l’albada
Si carregues massa al burro, se gitarà en la carrega
Si una porta es tanca, altra sen obri
Sobre gust no hi ha disputa
Si senyor; i anava a soles
Sap, com a oli de tenda
Si quant pots no vols, quant voldràs, quiça no podràs
Si per por als pardals se deixara de sembrar, tard collirien
Si treballes menjaràs i si no dejunaràs
Sobre un ou, pon la gallina
Segons tindràs lo estament, vestiràs honestament
Si del dot de ta muller, refies, seràs grosser
Si voldràs amic algú, no siga mes ric que tu
Si fas be allò que pots fer, a pocs hauràs de menester
Sardina que el gat fa presa, no la tornarà sencera
Si criats t’han de servir,aprèn sempre a sofrir
Sens urgents ocupacions, no deixes de oir sermonsT
Tres persones i un sols deu, son en un Para fill meu
Tin-li devoció molt fina al àngel que t’encamina
Tan prest mor lo cordero com la ovella
Tindràs sempre bon delit, si temples ton apetit
Tota es bona gent i ma ca pa no pareix
Tot eixirà en la colada
Tota píndola dorada, te la amargor amagada
Tot home qui vol mentir, gran memòria a de tenir
Taverna que ta bon vi, ventura te prop el fi
També mor lo Papa, com qui no te capa
Tu content, jo pagat
Tal es Alí com Camalì
Tu que no pots portam al coll
Tantes voltes va el cànter a la font, que el deixa coll o ansa
Tin bona fama i gitat a dormir
Tota la bona salsa cou
Tants homes, tants parers
Tramuntana no te abric, ni home pobre te amic
Tres al sac i el sac en terra
Tots los gats tenen catarro, menys el que meu te tos
Tots los principis son forts
Tant unflen el cuiro, que es rebenta
Tot esta subjecte al home i ell tenia una puça en la ma
Tan poc es l’arsènic que no mata
Tararà i tuturù tot es ù
Tinte, que no puc fer milacres
Tan prest se deixa la pell, lo jovenet, com lo vell
Tan bruta es ta l’escurada, com l‘espart
Tan bruta esta la cullera, com lo cullerot
Tant li pugen al bou,que pega una envestida
Tant esprimix la taronja, que ixen pinyols i tot
Tancava en clau Nicolau, i ella tenia la clau
Tot lo que relluix no es or
Tu em tems, algo em deus
Tots los refranys son verdaders
Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort.U
Un no, desembarassa molt.
Una sogra feren de sucre, i encara amargava
Un tonto en fa molts
Un bobo en fa cent
Un clau trau un altre clau
Una mala cabra,tot lo ramat llança a perdre
Uns tenen la fama i altres carden la llana
Un desordre porta el orde
Una volta enganyen al prudent, al necio cent
Ulls que no veuen, cor que no plora
Un vici es pitjor que un deute
Una pendencia (discussió) ben renyida, ne cura moltes
V
Veuràs sempre al ignorant,a a la ciència menyspreant
Vos caça-ho i altre vos caça, mes valdria estar en casa
Vinyes y dones ermoses de guardar dificultoses
Vols ser Papa, posant-ho en la testa
Visca la gallina i visca en sa pepita.
Vaja jo calent i rias la gent
Viu lo porronet, i em prengué la set
Viu lo llit i em prengué la son
Vist un bastó apareixerà un baró
Vos sou lo Prior i tan ple de taques? Que faran los altres
Veieu-me ací be passar, Que allà noem voras penar