El turisme que en l’estiu
De nostra Espanya s’admira
No passa mai per Alzira
No sabem per quin motiu.
A pesar de l’atractiu
Que te nostra població,
Tots la miren de gairó
Sense donar-li importància
I acaba tanta ignorància
Per deixar-la en un racó
... ...
De res val que el món conega
La dolçor de la taronja
D’un poble quès PATRIA I LONJA
Fruita que mes pega
Si hui el turisme navega
I enfila Rumbo al dictat,
Es per la publicitat
Que li assenyala el camí
I li diu que, per ací
No hi ha cap de novetat.
... ...
I és que, clar, la propaganda
Que hui s’escampa per tot
Te parla de Villabrot
I dels tres pins de Llepanda.
Exalta la antiga banda
De musica de Entrepinos
La font de Cuatrocaminos
Que te gust a pa i sardina
I la platja que domina
Per allà Torremolinos.
... ...
Edita mils de cartells
Amb les Coves del Trabuc
I amb el jardí mameluc
Tot semat de Matapolls.
Dona A grapats els consells
Per que es puga-m visitar
Als banys de Besapixar
Que son molt bons pa la panxa,
I aquell pou que esta en la Manxa
Que fa temps se va secar.
Per la tele arreu te eixen
Pobles del tot ignorats
A on sols viuen quatre gats
I que se dubta si existeixen.
Com a joies rellueixen
La església de Villaparra,
El port de Navalguitarra,
Les cases de Castroviejo...
I el pinar de Beniartejo
Que sembla una botifarra.
I d’Alzira?... Ni parlar!
Ací hi ha massa taronja
I no cal passar l’esponja
Pels pobles nets a enrabiar.
Es fàcil; però els amics
Diuen que som massa rics
I no-res necessitem,
Pues creuen que, fins del fem,
Traem bitllets a pessics.
Que importa tindre en la MURTA
Tot un paisatge imponent
Ple de pins i un vell convent
A on la historia es queda curta?
Que importància si mos furta
La ignorància nacional
I de tot este caudal
D’hermosor inesgotable
No hi ha ningun “respetable”
Que parle pa bé o pa mal?
I que importa eixa CASELLA
Plena de fonts prodigioses
D’aigües fresques i abundoses
Que semblen de meravella?
I el RESPIRALL, Qui el destaca?
I qui diu que LA BARRACA
Te un clima tan bo que albira...
Si pareix que nostra Alzira
No existeix en ningun mapa?
Però Alzira viu i calla,
I damunt del seu mutisme
Nomes fa cas del turisme
Per a posar-lo en la falla.
Alzira riu i treballa
I posa llums de neon
Als nassos d’aquells que son
“amics del nostre guanyar”
per a que vegen ben clar
Que açò es lo millor del mon!
Ja se que això és ben sabut
I que fer, ningú en fa un brot,
Pues que ser uns mininfot,
Es nostra innata virtut.
Que el turisme no ha vingut?
Que ens segueixen ignorant?
Que mos estan apartant
Per no tindre bona arrel?...
Xe, no t’amargues la fel.
Fem falles I anem anant!
Presentació1974
Explicació de la falla 1972
Tema el desig
EL TEMA
La falla del CAMINOU
Amb un passat esplendent,
Se presenta novament
Disposta a tirar-se al bou.
Com descans n’ha tingut prou
Vol afrontar el problema
De plantar, sense tindre flema
Amb el DESIG de triomfar
Un monument singular
Que el DESIG porta per tema.
“BEN FALLAT”
En lo alt d’un pebeter
Per un gran fum rodejat
El gran GENI “BEN FALLAT”
Somriu feliç i rialler.
Ve a complir, amb son poder,
El DESIG del gran gentiu
Que en el món acampa i viu
I que per tant desitjar
No aconsegueix alcançar
Un viure mes efectiu.
EL MORO
El MORO, ple d’ignorància
Nos mostra el seu poder
Fent forca i sense saber
Que el múscul no te importància.
Ell “fa deport” amb constància,
I de maneres barates
El DESIG el te en les pates
Puix que no te condicions
Per a tindre uns bons co...rdons,
Ja que careix de sabates.
LA SOLTERA
A la caça dels bitllets
Esta xicota s’apresta
Amb un DESIG de conquesta
Que sulfura als mes pobrets.
Com la xica te bons... drets,
I esta prou monumental,
Es segur que sense mal,
En el gamber de la ciència
Peix cara alguna “eminència”
Podrida de capital.
EL TORERO
La tortuga lentament,
Per un torero molt recte,
Va carregant un Projecte
Que és DESIG de molta gent.
Pareix un poc imprudent
Fer sempre projectes nous,
Com és la Plaça de Bous
Que amb bona o mala manera,
Arma molta polseguera
Però té poques... anous.
EL CAMELL
El DESIG del sembrador
És sembrar de lo que siga
Tant si és llavor de figa
Com d’alguna altra llavor.
Fent cara de bon senyor
Este camell ha comprat
En el país del costat
I ara nos l’introduix
Creguent que ací se patix
De poca... moralitat.
LA GROSSA
En l’hivern molt de massatge
Per a poder se aprimar,
I en l’estiu molt de fartar
Contemplant un bon paisatge.
Este DESIG tan salvatge
És el que ara progressa,
I a la dona l’interessa
Que se propague la cosa
Encara que és faça grossa
Com un barril de cervesa.
EL MORROSCO
Quan va eixir a l’escenari
Amb dos “rounds” tenia prou,
Puix era més fort que un bou
I mes àgil que un canari.
Però li vingué el calvari
I en bones o males manyes
Va perdre en terres entranyes
Fins el DESIG de guanyar,
Sense “tonto” va posar
Un bon parell de castanyes.
LA FLACA
La dona d’avui no és
Ni sombra de la d’abans;
Ara te lliures les mans
Perquè així ho mana el progrés.
Com ha perdut l’interès
Per semblar mes femenina,
I el DESIG és qui domina,
Ara està canviant d’estil
Per tornar-se varonil
I fresca com la sardina.
EL GOS
Com la vida està tan mala
I el DESIG és poderós,
Fins l’home se torna gos
Contemplant a la xavala.
La xica, que no està mala
-perquè esta bona i al dia -,
sense vergonya o mania
alça els braços i la grenya,
i no sent mestra, li ensenya...
tot un curs d’ ANATOMIA.
EL CARAGOL
El “caragol” representa
Un viure molt arrastrat,
Sempre bavós, carregat,
I lluint la cornamenta.
Com no té DESIG, no intenta
Protestar ni alçar el vol,
I aixina te un gran consol,
Fins acaba estoicament,
Enganyat, per imprudent,
En l’interior d’un perol.
COMIAT
S’han acabat tots els “bichos”
Que nostra falla retrata;
No queda ja ni una rata
Però àdhuc queden DESITJOS.
Desitgem per tots els mitjos,
Millorar l’itinerari
De la falla a diari
Viure només en present
Tal com mana el President
I ho escriu EL SECRETARI.
“Salvador Andrés i Pasqual nace en Alzira el 23 de marrzo de 1940, en el seno de una familia de agricultores.Cursa estudios en el Instituto Rey D. Jaime, entonces conocido como Instituto Laboral, donde obtiene el titulo de Bachiller. Estudia la lengua valencianaen “Lo Rat Penat”, con la gramatica de Carles Salvador, entonces aceptada por esta entidad. Cursa estudios de pintura en la academia municipal dedibujo, de donde nace una afición, hoy olvidada(...) Ya, a los 13 años ganó el primer premio literario,en el año 1953. Posteriormente obtienegalardones en diversos Juegos Florales, e inclusoradiofónicos de poesía. Posee varios títulos publicados, entre ellos “50 Alzirencs Il.lustres”(1980), “Poesía i poetes d’Alzira (1985), que fue primer premio literario de la Ciudad de Alzira. “Alzira Pretérita” (1989), “Alzira 100 anys de falles”(1989), y “Histotia de la Gallera” (1989). Más treinta volúmenes de poesia creativa, están pendientes de ser publicados, con la ilusión de que puedan ir viendo la luz. Tambien un diario de juventud escrito a mano, obra en su poder (vicente Soler Ausina, “Salvador Andrés i Pacual, peta”, El Alfil, num.3, pag 4 Alzira 11-2-1989).
“Salvador Andrés i Pascual als seus 45 anys el primer llibrede poemes, les circumstàncies socials i culturals no l’han afavorits gens fins ara. La gent de la seua generació ho ha tingut dificil. Escriure en la nostra llengua als anys 60 era escriure per al mes sord dels silencis. Té encara molts poemes, molts llibres inèdits. Però si bé l’escriure per al silencil’ha vist forçat a treballar per culpa de les circunstàncies en una mena d’exili interior, potser, ha fet que la seua poesia siga molt personal, una espècie de diàlec intern ple de conceptes i filosofies que tracten d’explicar què és l’home i el seu desig, la seu esperança.”elegia” es un llibre complex i necessàriament ho tè que ser perquè per a mi intenta reflexar l’ànima d’un home, l’anima humana (...) Salvador Andrés és un bon poeta que cal conéixer. I no sols el Salvador Andrés d’ ”Elegia”, sino el dels altres llibres.(Josep Antoni Fluixà, “literatura i escriptors a Alzira”. B.I. de l’Asociació Cultural d?Alzira, num. 8 març 1986).