HISTÒRIA D'ALZIRA

A pesar de la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha -del paleolític les cases de ''Xixerá'' i la ''Cova d'Alfons''; del neolític la Cova de les Aranyes i la Cova dels Gats; de l'edat de bronze la muntanya ''Assolada'' i les cases de Moncada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpolis del camí d'Albalat- els orígens no estan clars. Els historiadors i els estudiosos han manifestat les seues opinions de manera dispar.

Per a alguns la ciutat es la successora de la Sucro ibèrica, altres busquen els precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i assenyalen una concentració de la població en el nucli de la vila, i finalment estan els que, de la mateixa manera assenyalen eixa concentració però a partir de les alqueries musulmans repartides pel terme.

Va ser fundada pels àrabs amb el nom de ''al-yazirat Suquar'' (en Valenciá, ''L'Illa del Xúquer'').

Durant el domini musulmà, Alzira va ser una població molt important que va arribar a tindre governació pròpia. Amb els almoràvits va ser focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade va passar a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluard completament murallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic d'al-zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'època destaquen els escriptors: ben Jafacha, al-zaqaq, ben Amira i ben Thalmus, els jurisconsults: ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic ben Riguen entre altres.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir infinitat de privilegis, entre els que destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals sobre 42 pobles, així com el títol de ''Coronada i Fidelíssima Vila Reial''.
Durant esta època va tindre vot en les Corts del Regne de València. El monarca aragonés renunciarà a la corona en favor dels seus fills, a Alzira on, segons la tradició, morirà en 1276. Alfonso I, en 1286, li va concedir la facultat de celebrar fires. La vila va prendre part activa en la guerra de La Unió, va participar en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el Compromís de Casp. Els segles XVI, i XVII van suposar un recessió en l'orde polític i econòmic. Se segreguen de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí, i patix els efectes de l'expulsió dels moriscos.

En la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic pel que Felipe V, després de véncer la guerra, va abolir tots els seus furs i privilegis. Durant la guerra contra els francesos, en 1811 es va traslladar a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira . En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia aconseguit la vila, li va concedir el títol de ciutat. El 1885, Alzira es va prestar a l'insigne doctor Jaume Ferrán Clua perquè experimentara la vacuna anticòlera. El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre altres, són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira : la Pantanada de Tous. La presa de Tous va rebentar i tota la comarca va romandre inundada davall les aigües del Xúquer, en un episodi que en estos moments no està encara prou aclarit. Es recorda la visita del papa Joan Pau II que va aterrar en helicòpter en la ''montanyeta'' de Sant Salvador (el nom de la qual procedix de l'església que la corona) testimoni de primera mà de la tragèdia.

Actualment Alzira s'ha convertit en una popolosa urbs que exercix la capitalitat administrativa, comercial, industrial i agrícola de la comarca de la Ribera Alta. La ciutat ve marcada per un caràcter que tendix cap a la descentralització respecte de València. Açò ha permés que s'hagen desenvolupat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris, educatius) per a donar cobertura no sols als ciutadans, sinó també als habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

Esta xicoteta capital econòmica, a més, és seu de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Consorci que té com a finalitat gestionar, rendibilitzar i ordenar tots els servicis i recursos dels municipis de la Ribera del Xúquer.