el Joc del Truc

Truc paraula valenciana adoptada per el castellá i el catalá, i joc valenciá que es juga també en les illes balears, zones de Castella-la Manxa, i per part latinoamerica, en alguns llocs com Canaries es diu també "envite".

La Llegenda:

L'orige del Truc és àrab o musulmà, aixina com els regles de joc estan tretes dels originals musulmans.

La paraula Truc, deriva de l'àrab “Truch o Truk”, que és com ho escribien ells, de qui ho heretarem. El seu significat és: martingales per a encobrir l'engany o farol. És un joc que ja jugaven els valencians abans de quan va canviar el rei moro de Valencia Abú Zayd per el rei cristiá Jaume.

Diuen els llibres musulmans, que tenien els moros una baralla sencera. Però en un moment de distracció, l'agarraren els xiquets per a jugar a guerres i retallaren els reis , cavall i sota, designant as d'Ors com a símbol de poder i al de copes com a premi dels campionats. En fi, queda clar, que van quedar només l'as d'espasa, as de bastos i els blanques.

Disgustats els moros al vore que no podien fer partides de brisca, idearen atre joc i d'alli naixque el Truc. Sense despreciar als atres jocs de cartes, en el Truc amb quatrecartes que tenen valor i nomes 22 en total, és poden fer centenars de combinacions que no els tenen els demes. Diu un antic refrà que “per a passar la gúmena(o maroma) i jugar al Truc, s'ha de tindre molta serenitat”.

En el truc els jugadors, es piquen, es jalegen, es fan burla, es diuen coses (sense ofendre's) i al final de la partida es donen els mans i tan amics com abans, pot ser, fins i tot “per a fer la revenja”. De fet els que perden tenen dret a tot!, puix el principal mèrit jugador de truc és, encara perdent, tindre paraules i romanços per a burlar-se dels que van guanyant.

Grans parelles de truc en Caminou de finals noranta son
Pepe Cuenca- Enrique Carrascosa.
Manolo Garcia- Toni Benavent
Alejandro Martín- Bernardo Goig
Paco Palma- Luis Muñoz
Miguel Albert- Miguel Albert
Vicente Piera-Miguel Candel
Altres grans trucadors son Emilio Esparza, Boro Climent, Pepe Sifre, Vicent Fontana...(son els que jo recorde; m'agradaria que m'enviareu parelles actuals)

Les cartes que jugen.

La baralla del truc és configura a partir d'una baralla espanyola, per al joc del truc, que consta de 22 cartes diferents:
Espases: 1, 3, 4, 5, 6, 7
Bastos (Bastons): 1, 3, 4, 5, 6, 7
Ors (Ors): 3, 4, 5, 6, 7
Copes: 3, 4, 5, 6, 7

Les Senyes

Abans de respondre a alguna proposta de truc o envit, els components de la parella s'hauran de posar d'acord abans de contestar.
És molt útil saber els cartes que te el nostre company per a actuar en conseqüència.
Per aixó, amb habilitat, perque no els vexen els contraris, és fan els senyes, si la parella esta compenetrada poden tindre unixes acordades o fer els senyes "clàssiques":
La Major: alçar els celles.
La Segon fer l'ullet.
7 Espases: traure la llengua a una vora (disimuladament!).
7 Ors: fer morros.. El 7 de bastos i 7 de copes son "els sets borts"
Algun tres: alçar un muscle..
33 d'envit: senya: cabotada. I no tindre cap carta de valor, ni envit, es cego, i la senya tancar els dos ulls.

 

L'envit

Un jugador te Envit o lligat si disposa de dos cartes del mateix pal. El valor de l'envit serà la suma de la puntuació d'estescartes mes 20, Per exemple: 6 i 3 de copes és un 6 + 3 + 20 = 29 d'envit; 11 i 4 d'Ors és un 24 d'envit; 1 + 4 d'espases és un 1 + 4 + 20 = 25 d'envit; 6 + 7 d'espases és un 6 + 7 + 20 = 33 d'envit, que és el major que pot traure's (si se te, pot indicar-se al company amb una senya que és una cabotada). Si els dues parelles tenien la mateixa puntuació d'envit, guanya el que estiga de mà, i entre els dos mans, qui estiga mes prop de qui va repartir els cartes començant per la dreta. El que a mà és qui hi ha a la dreta de qui va barallar, si te un envit de 33, guanyarà a qualsevol de l'altra parella encara que tinga els mateixos punts

L'envit és juga en la primera basa de cada mà. Abans de tirar la carta en la primera basa, el segon jugador o el seu company te envit (o vol fer creure que en tenen) ho indicarà dient "Envide". Si l'altra parella no l'accepta perquè pensa que te poc de lligat, dirà "No volem" i els qui enviden tenen una pedra. Si accepta dient "Vull", la parella amb mes punts d'envit es portarà dos. També podia haver contestat "Torne a envidar". Cada vegada que s'envida sotàs dues pedres mes per a qui el guanya sempre que el contrari l'accepte; si no accepta, l'últim que envidà s'emportaria el total de tots els vegades que s'ha envidat excepte l'última. Envidar-se . Si és volen envidar les pedres que falten per acabar el llit, és diu "La falta". Hi ha un cas, si el que vèrbola va darrere, que et menys pedres, que és "Envide fins igualar".

En el cas que el primer peu que juga no diu cap d'envidar, pot fer-ho el peu de l'altra parella si vol. Si tampoc pensa fer-ho, ja no és pot envidar fins la seguent mà. Els lligats s'ensenyen fins a l'acabar la mà. I Si no l'han volgut, no és obligatori descobrir-lo.

 

Les pedres

És la manera "pintar" vol dir "comptar o puntuar", es posa un grapat de cigrons o similiars en el centre de la taula, que s'aniran agafant per a apuntar-se tants per parelles, un truc són dos pedres, si s'accepta jugar-lo si se "va", si no "se'n va" és una pedra. El jugador que ja haja acceptat el truc, te el dret a dir "retruc" després de què li hagen trucat o mes tard. Si exerceix el seu dret a fer-ho, serà ara l'altre jugador el que podrà acceptar el retruc o no. Si l'accepta, seguiran jugant normalment però ara el que guanye s'endurà tres pedres. Si no accepta, també és com si abandonara i, el jugador que haja retrucat serà el que guanye esta partida i, per tant, s'endurà les dues pedres que ja estaven en joc.
El jugador que accepta el retruc, te'l pot dir quatre val. Si ho diu i l'altre accepta, el que guanye es pintara quatre pedres. I, si l'altre no accepta, el que haja "tirat" el quatre val serà el que s'enduga les tres pedres que estaven en joc en aquell moment.

Les pedres s' amuntonen de tres en tres, nou roïnes i nou bassos, qu'es una cama. Guanyará el primer que tinga dos cames. Si els que perden queden a zero és diu que és sabatera.

El joc

Escomença el que està a mà, i després ho farà el seu contrincant. Cada jugador posarà els cartes davant d'ell i sense tapar cap carta de l'altre jugador.
Aquell qui haja tirat la carta de mes valor continuarà amb la segona tirada dipositant la seua segona carta damunt de la primera. Seguix l'altre jugador que, en cas de no poder superar la tirada del primer, ja haurà perdut perquè el seu rival ja haurà guanyat els dues primeres tirades. En eixe cas no calç que tire cap carta, simplement dirà: "no li puc".
Si fóra necessari, continuaríem amb la tercera i última tirada fins que algú guanye dues dels tres tirades.
Si és dóna el cas que s'empate en la primera tirada, és diu que "va empardada" el vencedor serà aquell qui guanye en la segona. Si també s'empata en la segona tirada, guanyarà el que tire la carta de mes valor en la tercera tirada. I si s'empaten els tres tirades (seriosa molta casualitat, però pot passar), guanyarà aquell jugador que estiga a mà.
En canvi, si s'empata en la segona o tercera tirada, guanyarà el que haja tirat la carta de mes valor en la primera tirada. Per això es diu que "la primera val per dos".
Si un jugador truca, l'altre pot acceptar eixe truc o no. Si accepta, el joc contínua normalment, però ara el que guanye s'endurà dues pedres. Si no accepta el truc, és com si abandonara esta partida i, aleshores, el jugador que ha trucat es ratlla una sola pedra i comencem una nova partida.

I finalment tenim el joc, que te dret a "tirar-lo" (dir-ho) en qualsevol moment aquell qui haja acceptat el quatre val. Si és acceptat pel contrincant, el guanyador de la partida en joc serà també el guanyador de tot el joc de truc (o vedat). Si no és acceptat, el jugador que haja tirat el joc fora s'endurà les quatre pedres que estaven en joc i començarem una nova partida. És podrà trucar amb tres quatres o amb dos quatres i un zinc, que es diu anar de farol..