Caminou Entreteniment

DITES i frases d’Alzira vore

Dites Valencianes vore

Dites del calendari referides a festivitats, sants, , mes, estacións

Vocabulari Caminou-Plaiero vore

10 BONES RAONS PARA RIURE SENSE RAONS

Vocabulari Caminou-Plaiero

Assumpte: Manual de supervivència amb els turistes en les zones plaieres del nostre litoral marítim.

El senyor president, com una mostra mes del seu desvel-ho pel benestar dels components de nostra comissió em remet el present escrit.

Amb el present escrit espere poder prestar un servici de traducció de vocabulari i expressions per a comunicar-se amb els milions o mes, visitants en les seues plaenteres vacacions en esta la nostra Comunitat Valenciana. Esperem que siga del vostre d'interés.

IEEE! : Hola.

AU: Adiós

MONE / NEMON: V ámonos.

MECAGUEN-LA FIGATATIA : Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

MECAGUENLAMAREQUELAPARIT-ALFILLDEPUTAIXE : Con el debido respeto, discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.

MACAIGUT-LA FIGA EN TERRA: uff que susto

VES A FER LA MÀ: Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?: saludo a un conocido

IEEEEEEEP SO REFILL D'UNA GRAN PUTA, A ON VAS?: Caluroso saludo a un muy conocido

NEM A FER-MO'N UNA: Me voy a tomar una cervecita

XE, SERà PER DINERS COLLONS: Variante de 'xe, això ho pague jo'.

A RAS DE FIGA: Minifalda

'RINXOPARRúS: Falda aún más pequeña que la minifalda

PER COLLONS: Necesariamente, por necesidad.

VES I GITA'T: no digas tonterias.

SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA: referente al estado de embriaguez

NYàS! : cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais)

MESINFOT: no me importa demasiado

MENINFOTS: Habitantes de la terreta, nativos.

SANGONERETA: chupa tintas, tragón

AMOLLAR: Soltar donde se pueda, dejar caer.

FIGAMOLLA: Llorona

PANFIGOL: Persona tranquila

SUMBALI: Echar a correr / pegarle a alguien.

LLUNY : lejos

MOLT LLUNY : muy lejos

A FER LA Mà: muy muy lejos

ALLÁPENDRE PEL CUL: muy muy pero que muy lejos

AUSAES, 'GONIA QUE DONES!: No acaba de caerme bien usted.

T'AGüELA QUAN PIXA FA CLOTET?: Ya vale con el cachondeo, gracias.

PIXES ALT I FAS CLOTET: Alto de miras

TIRAR-SE UN PET MES GRAN QUEL CUL: más alto de miras.

LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS: La hermana de tu madre tiene mal humor.

TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES: Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.

TIRA MéS QUE UN PèL DE FIGA Q' UNA MAROMA D'BARCO: lo que consigue unamujer no lo consigue nadie

TIREN MéS DOS MUGRÓNS QUE DOS CAMIÓNS :En versión coloquial, que lo que consigue una mujer no lo consigue nadie

FARDATXO / SARVATXO: bicho grande (cientificamente, Bichus grandus)

VALENCIANOTA: mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.

AMARRAELPONIIIII / AGARRALI EL MORRO A LA BURRA: tranquilizateeeee!

VAIG COM CAGALLó PER SEQUIA: Ir sin rumbo fijo.

ALçA EL RABO, PERDIGOT: Espavílate, vamos.

SI T´ARREE UNA NYESPLA VORàS: Amenaza

AGARRA'T QUE VE (CURVA): La vamos a liar

Açò ES MEL DE ROMER: Que es muy bueno-bonito

A CAGAR A L'HORT: Vete, fuera de aquí.

AMAGuEUSE LES CARTERES: Llegada de alguien inesperado

ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L'HÒSTIA): Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA...: Exclamación

CAP DE SURO: Cabezón, tonto, bobalicón

LA FIGA EM FA PALMES: Guapo, me gustas.

HI HA MéS DIES QUE LLONGANISES: Aún queda tiempo

VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA: Despistado

Xè! VES I TOCA'T EL COLLONS: Hágame el favor de no molestar.

ANIMAL DE SÈQUIA: Bruto

COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS: eso es una tonteria//imposible

XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES: de verdad de la buena

AIXó ES BUFAR EN CALDO GELAT: no tiene usted nada que hacer en el asunto

TAPEROT: Tonto

ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR: Caramba!

AH! REDEU: Madre mía

Xé QUE Bò: Me gusta.

Açò? Açò?? AÇÒ ES MASSA,TU: qué barbaridad!

Tú NI TENS VERGONYA NI L'HA CONEIXES: Es usted un poco madrileño, caramba.

Xè, VES I TIRA A FER LA Mà!!: Vuélvase usted a Madrid, gracias.

NI XIXA NI LLIMONà: no servir para nada o poca cosa

TINDRE POCA ESPENTA: no tener iniciativa

TOT PER L'AIRE: Caracoles!! Caramba!

TIRALIIII: Continue usted

JUGA, JUGA I VORáS...: Aplicable a multitud de situciones, sule terminar con 'L'hòstia que t´emportes'

COLLONS: Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.

MENGES MéS QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERA): Come usted mucho.

A MANTA! : en cantidad...

BORINOT: Torpe, bruto.

AU CACAU: Hasta luego Lucas

EIXE ES UN SANGUANGO: ese es un madrileño desgraciado

SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA : ¿Puede usted dejar de molestarme?

MA QUEEE ERES..., MA' QUEEEE T'AGRà..: Hay que ver, hay que ver...(expresión de reproche)

HA PEGAT UN ESCLAFLIT : ha explotado.

FUIG DEL MIG HòSTIAAAA: apartate por favor...

QUINA FOTRACá: Caramba, cuanta cantidad

XEEE VAAA, Xè : venga, va

MECAGUEN EL FILLDEPUTA MADRILENYO EIXE: ....para salgir corriendo.

Servici Social Nota: si saps alguna altra expressió autòcton, oriünd, originari, que no esta ací mana-la i l'Afegirém

inici

DITES i frases d’Alzira

a / b / c / d / e / f / g / h / i / j / l / m / n / o / p / q / r / s / t / u / v / x /

Al fred li diuen frescoreta
A bon entenedor, breu parlador
A bon sant t’encomanes!
A bona gana, no hi ha pa dur
A burro vell, albarda nova
A burro-barra
A cabassades
A caramull
A cavall donat, no li mires lo pèl
A estall
A l’abril, aigües mil
A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res
A la primera “cullerà”…una mosca!
A la taula i al llit al primer crit
A l'estiu la figa és per al piu
A l'estiu tot lo món viu
A manta
A mitan
A mos redó
A per ella, que és femella
A poqueta nit
A quatre pates
A rebolcons
A Sant Joan bacores, verdes o madures, segures!
A vora riu no faces niu
Acabar com el ball de Parra
Acabar com el ball de Torrent
Acabar com una "picà" de fesols
Ací cada u va per a d'ell, com els de Beniparrell
Ací, qui talla l'abadejo?
Açò no va ni cara a l’aire
Agarrar un batistot
Agarrar un cinc de copes
Agradar més que l'arrop a les “aueles”
Aigua...als patos!
Això és d'allà on el Nostre Senyor va perdre el gorro
Això és falta de verga!
Ajuntar-se la fam i les ganes de menjar
Al be
Al vell, foc amb ell!
Allò que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú
Allò que t’importa a tu, no ho dixes per a ningú
Amb diners…torrons!
Amics pocs i bons
Anar a canviar-li l'aigua al canari
Anar al tall
Anar amb peus de plom
Anar arrere com els carrancs
Anar com cagalló per séquia
Anar davant de les tronades
Anar de capa caiguda
Anar el carro pel pedregal
Anar en l'erta
Anar la processó per dins
Anar més mudat que Girineldo
Anar més que Meló
Anar per baix mà
Anar xafant ous
Anar-se´n a fer la mà
Anar-se´n de “picos pardos”
Anar-se’n a fer punyetes
Anar-se'n a l'hort de Simbala
Anar-se'n per la tangent
Apegar-se com una llepassa
Ara ve lo bo!
Armar un cartapell
Arrancà de rossí i parà de burro
Arreglar-li a algú el saquet
Arrop i talladetes!
Ausades
Avant va el carro

Ballar com una trompa
Beure al gallet
Bon dia pel matí
Bona nit cresol, que la llum s´apaga
Busca qui t’ha pegat!
Buscar una agulla en un paller

Cagar per mig cul
Cagar-se en els pantalons
Caguen Déu!
Caldera vella, bony o forat
Cantar les quaranta
Caragol trau les banyes que ix el sol
Carcaixent i dolces, els collons m'espolses
Carcaixent, bona terra i mala gent

Carnestoltes moltes voltes,
Nadal de mes a mes,
Pasqua tots els dies,
Quaresma, no tornes més

Cel a borreguets, aigua a canterets
Cinc i cinc deu, toca’t la punta del peu
Clavar el clau per la cabota
Com la burreta de Victòria, sense pena ni glòria
Com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet
Com qui no vol la cosa
Com si mai haguera trencat un plat
Córrer més que un xavo rovellat
Córrer seca, meca i la Vall d'Andorra
Costar més que l'obra de la Seu
Costar un renyó
Costar un ull de la cara
Cremar més que un dimoni

D’on no hi ha, no es pot traure
D'ací cent anys tots “calvos”
D'Algemesí ni dona ni rossí, ni res que siga d'allí
D'allò diguen res i d'allò que veges la meitat
De Benifaió, més llarg que redó
De donar no es fa ningú ric
De fora vindran i de casa ens trauran
De forment, ni un gra
De gaidó
De nit, tots els gats són “pardos”
De tot hi ha en la vinya del Senyor
Debades ningún frare pega cabotades
Deixar més net que Carracuca
Demanar més que el govern
Déu cagat!
Déu i ajuda
Déu proveirà!
Dijous, toca't els ous
Dinar a hora de rics
Dir-li a algú més que a un porc
Divendres, figues tendres
Dona la llanda!
Donar la “gotà”!
Donar la matraca!
Donar més pena que una brossa en l’ull
Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res
Dormir la mona
Dormir més que l'algeps
Dos dones i un pato, mercat
Dos i dos quatre, bufa'm l'altre
Dur per la “calle l’Amargura”!
Durar menos que una "trencà" de guitarra

Eixir-se'n de mare
El bon obrer arremulla primer
El burro a l'herba
El Llanterner: Apanye cossis i llibrells!
El mestral entra per la porta i se n'ix pel fumeral
El mort li diu al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
El Pellero: Pell de conill barate mistos!
El ponent la mou i el llevant la plou
El qui és desgraciat, amb els collons entropessa
El Rei de la Pana, té cuc?
El sant quant més lluny fa més miracles
Els cementeri està ple de valents
Els d’Alzira bufen en caldo gelat
Els diners i els collons són per a les ocasions
Els valents cauen de cul
Empinar el colze
En acabant
En el país dels cegos, el tort és el rei
En glòria estiga
En són…una caterva!
Entre cap i coll…bescoll!
Entre l’haca i el mestre es menjaran les carabasses
Entre poc i massa hi ha una tassa
Enviar a pastar fang
Eres mal catxotxes!
Escampar el poll
Està poc cuit!
Està poc madur!
Estalviant, estalviant...quebrarem!
Estar amb l'aigua al coll
Estar atavanat
Estar “calvo” com una bola de billar
Estar de bon any
Estar de mala veta
Estar fet tot un artista
Estar fet un drap
Estar fet un tocacampanes
Estar fet una cataplasma
Estar granadet
Estar guaixat
Estar mes tont que un bolso
Estar més “tieso” que un orgue
Estar més a soles que la una
Estar més allà que ací
Estar més bo que el pa
Estar més bufat que un cep
Estar més calent que el tio de la tela
Estar més calent que el tio de la veta
Estar més calent que un rabossot
Estar més clar que l'aigua
Estar més coent que un all
Estar més content que un gos amb un os
Estar més cremat que l’haca del Guapet
Estar més desmaiat que una guitarra
Estar més dolç que la mel
Estar més dur que un “calicanto”
Estar més dur que una pedra
Estar mes eixut que una sola de sabata
Estar més fart que Mahoma de la cansalada
Estar més flac que un canyot
Estar més fresc que una rosa
Estar més gelat que un poll
Estar més gordo que un sac
Estar més groc que un pet
Estar més lluent que una espasa
Estar més loco que un cabàs de gats
Estar més loco que una cabra
Estar més loco que una “petroliera”
Estar més marejat que un allioli
Estar més mort que viu
Estar més nét que una patena
Estar més pansit que una figa
Estar més pelat que el cul d'una mona
Estar més pudent que un carnús
Estar més ras que un peix
Estar més recte que un fil
Estar més roig que un perdigot
Estar més roig que un titot
Estar més roig que una tomaca
Estar més sa que un peix
Estar més sec que un abadejo
Estar més sol•licitada que la Xarito
Estar més sord que una rella
Estar més verd que una ceba
Estar mirant a les cucales
Estar quiet com una bassa d'oli
Estar roig com un pimentó
Estar tin-te i no caigues
Estic que bufe!

Faena fuig, menjar acosta't!
Fer cara de pomes agres
Fer com qui no fa
Fer creu i ratlla
Fer eixir de polleguera
Fer eixir els cabells verds
Fer feredat
Fer fugina
Fer harca
Fer més anys que un camp
Fer més calor que en l’Àfrica
Fer més fred que en Chinchilla
Fer més fred que en la Sibèria
Fer més hores que Cascorro
Fer més mal que un porc solt en un regat
Fer més mal que una pedregada
Fer nona
Fer perla
Fer porra
Fer rogle
Fer un barret
Fer un dia de bandera
Fer un fred com un dimoni
Fer un fred que pela
Fer un sol que bada les pedres
Fer-se el llonguis
Fer-se la pasta agra
Fer-se un colpet
Feta la llei, feta la trampa
Ficar el braç dins la mànega
Ficar-se en camisa d'onze vares
Forasters vindràn, que de casa ens trauràn
Foc? A falles!
Fumar més que un carreter

Gallina vella fa bon caldo
Gent de mitja capa
Guatla diu:- què fas, gat?
- Què fas guatla? Diu el gat!

Hi ha per a donar i vendre

I entonces...mig almud i quatre onces

Ja l’hem cagat, llaurador!
Ja vorem diuen els cegos

L’abundància mata la fam
La Barraca? Arre, haca!
La faena del matalafer, fer i desfer
La figa per estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
La gallina de dalt caga la de baix
La Guàrdia Civil d'ara no és com la d'”antes”
La mare que et va parir!
La primavera la sang altera
L'aigua fa la vista clara
Les coses clares i el xocolate espés
Les desgràcies mai venen a soles
Les partides es guanyen quan s'arreglen
Les xiquetes de les Dies
sempre van de cinc en cinc,
i una li diu a l'altra:
- mira quines mamelles tinc!

Llepar-se els morros
Lligar els gossos amb llonganisses
Lo que va davant, va davant

M´ho dius o m´ho contes?
Me caguen els collons del Montgó!
Menja molt, caga fort i no li tingues por a la mort
Menjar com un canonge
Menjar menys que un pardalet
Menjar més que una revolta de riu
Mentrimentres
Més val caure amb gràcia que ser graciós
Més val tindre que desitjar
Mira que la cosa té “pelendengues”!
Mirar de reüll
Mut i callosa!

N'hi ha més dies que llonganisses
Ningú dóna duros a quatre pessetes
No arribar ni a la sola de la sabata
No cabre ni una agulla
No deixar estaca en paret
No deixar rama verda
No deixes sendes velles per novelles
No dir ni pruna
No eixir de la terra de Bernat
No en vull, no en vull; tres plats a caramull!
No es lleva la pasta dels dits
No és sant de la meua devoció!
No estar per a moltes rosques
No fer ni brot
No fer ni pols ni remolí
No haver-hi mans
No mane Déu!
No mirar pèl
No parar en torreta
No saber de la missa la mitat
No sé qui disfrutarà més si jo treballant o ell gastant-se’ls!
No t’encantes...que et llogaran
No t'acostes al foc, que et pixaràs en el llit
No tenir ni xixa ni llimonada
No tenir trellat ni forrellat
No tindre ni ofici ni benefici
No tindre ni panxa ni budells
No tindre on caure mort
No tindre pèls en la llengua
No tindre un pèl de tonto
No valdre ni un xavo rovellat
No vore tres dalt d'un burro

Oli demana la monja
Omplir-se les butxaques
On mengen dos mengen tres

- On vas?
- On caga Ramon!
- Pa tu la merda i pa mi el colom!
- Tu dorms en terra i jo en el llit!
- Tu menges merda i jo polit!

Paciència i una canya
Pagar i plorar
Panxa plena crida son
Pardal que vola a la cassola
Pare, esta haca l’he treta, l’altra haca la trac?
Pareix la “delicà” de Gandia
Paréixer la caldera de Pere Botero
Paréixer l'any dènou
Parlar com un llibre obert
Parle jo o passa un carro?
Passar la mà per la paret
Passar més fam que un mestre d’escola
Pegar la tabarra
Pegar una cabotada
Pensar en la mona de pasqua
Per demanar que no quede
Per l'amor de Déu!
Per Nadal un pas de pardal
Per on passa banya
Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni
Per Sant Vicent de la Roda s'allarga una hora
Per Santa Llúcia un pas de puça
Perdre la xaveta
Pita, pita que ta mare ja pitava!
Plorar a llàgrima viva
Plorar com una magdalena
Plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou
Ploure més que quan soterraren a Safra
Pondre-li fins els pollastres
Portar un pet com un cadirer
Portar un pet com una destral
Portes més corfolls que una ceba
Posar a remulla
Posar les mans al foc
Puja i baixa i toca la marraixa

Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança
Quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell
Quan més dorms més son tens
Quan més en tens més en vols
Quan més sucre més dolç
Quasi res porta el diari
Quatre més cinc nou, bufa'm un ou
Que a ningú li passe!
Que passa? Que el campanar és més gran que la plaça
Què t'ha paregut, morrut?
Que ve el moro Mussa!
Quedar bé no costa una merda
Quedar com Camot
Quedar-se amb un pam de nas
Quedar-se per a vestir sants
Qui envia no va
Qui es burla el dimoni li furga
Qui fa lo que pot no està obligat a més
Qui guarda sempre té
Qui menja no fa gasto
Qui no està, no s’encontra
Qui no suma se'n ix!
Qui no té faena, Déu li'n dóna
Qui no vulga pols, que no vaja a l’era
Qui pagam, mana
Qui riu últim riu millor
Qui s'ajunta amb un coixo, acaba coixo i mig
Qui té boca s'equivoca
Qui té fam somia rotllos
Qui té padrins el bategen
Qui té troncs fa estelles
Qui tinga collons per a vetlar que en tinga per a matinejar
Qui tot ho vol tot ho perd
Quina vida, si durara!
Quinze i quinze, trenta, qui no caga rebenta
Quinze i ratlla, i la pilota encalada

Recollons! Quina aigua cau

Saber amb qui es juguen els diners
Saber lo que no està escrit
Salut i força en el canut
Sant Antoni de Gavarda, feu miracle en Antella, caigué una “auela” al riu i si no la trauen s'ofega
Sant Blai gloriós, tanca la porta i endu-te la tos
Sempre plou quan no fan escola
Sempre queden putes que confessar
Sempre se'n recorden de Santa Bàrbara, quan trona
Ser car de vore
Ser cent i la mare
Ser com dos gotes d'aigua
Ser cul de mal “asiento”
Ser de mata morta
Ser dolç com l'arrop
Ser faves comptades
Ser fill de pare vell
Ser fort com una roca
Ser la bufa la gamba
Ser més “listo” que la fam
Ser més agarrat que un xotis
Ser més amarg que la fel
Ser més ample que llarg
Ser més animal que una haca
Ser més bast que un condó d'espart
Ser més blanc que la llet
Ser més blanc que la paret
Ser més burro que Tacó
Ser més burro que un solc d'herba
Ser més cabut que els d’Aragó
Ser més curt que les mànegues d'un "xaleco"
Ser més descarada que una mona
Ser més deshonrada que la Bendita
Ser més espavilat que un teuladí
Ser més fals que un xavo rovellat
Ser més feliç que el Guerra
Ser més fi que un pensament
Ser més fort que un roure
Ser més gos que un pont
Ser més guapo que un sol
Ser més lladre que Tallacordes
Ser més llarg que un dia sense pa
Ser més lleuger que una ploma
Ser més llis que la paret
Ser més mentirós que Capeta
Ser més negre que el carbó
Ser més perdut que Capa
Ser més pesat que el plom
Ser més pesat que una vaca en braços
Ser més puta que les gallines
Ser més roín que la carn de coll
Ser més roín que la terra de la Coma
Ser més tonto que una col
Ser un argent viu
Ser un dimoni emplomat
Ser un ferrabràs
Ser un sompo
Ser una cosa per demés
Ser xauxa
Setze jutges d’un jutjat, mengen fetge d’un penjat
Si en vols més…para el cabàs!
Si la Candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu
Si menges ceba de viu, no tremoles de mort
Si t’encantes, et llogaran!
Si tens fam, pega un bram
Si tens set, pixa i beuràs calentet
Suar la gota gorda
Suar més que un porc
Tancar amb pany i clau
Tavernes pel matí, Casinos per la vesprada i Bonrepòs per la nit
Tenir bona barra
Tenir mala sombra
Tenir més collons que el Tato
Tenir més diners que Peça
Tenir més “cuento” que Calleja
Tenir més merda que un palo de galliner
Tenir més moral que l'Alcoyano
Tenir més paciència que un sant
Tenir més tecles que un piano
Tenir patxorra
Tenir poca substància
Tenir una panxa com un estable
Tenir una ramalada
Tens més sort que els que pengen
Tinc fam, tinc son i tinc sed, si menge, si dorm i si bec, em passa la son, la fam i la sed
Tinc quimera!
Tindre bona mà
Tindre la cara folrada de vaqueta
Tindre més anys que el cagar aponat
Tindre més anys que un camp
Tindre més cara que un sac de “sellos”
Tindre més paraules que un advocat
Tira més un pel de figa que una maroma de barco
Tira-li un pa, que se'l fa!
Tirar els trastos
Tirar en pólvora de rei
Tirar la casa per la finestra
Tirar per terra
Tirar-li caixes “destemplades”
Tirar-s’ho al pap
Toni Bataroni, la capseta del dimoni
Torna-li la trompa al xic!
Tota pedra fa paret
Traure foc i flama
Treballar més que un negre
Tu tria-les flaques i fines que ja es faran gordes i gorrines

Ulls que no veuen…"caguerà" que xafes!
Una "rècua" de gitanos
Uns per altres la casa per agranar

Vindre avenit
Veges, a quina hora vols el caldo?!
Ves espai no t’escaldes!

Xarra mes que alena i alena mes que un gos
Xarrar més que Tomaca
Xarrar pels colzes

Xiula, xiula que com no t’apartes tu...
Xiula-li que té agonia!

Dites Valencianes

Quant menys bulto, més claror.

Tirar-s´ho tot a l´esquena.

Ser cul de mal seient / "sosiego".

Per ahí per la "banda´ls" ous !!!

Ja que fas el sant, fas el miracle.

Com cagalló per sèquia.

Per ahí per la banda de darrere !!!

Senyoor, un cullerooot !!!

Fonyel / Folis !!!   (Eufemisme de fotre).

Això que t´ho ensenyen, en l´escola?

Redenys !!!

Me cague en Judes / la veleta / la Habana / la llet de pot ...

Eres un bacorero !!!

Del mateix color tinc un "sarnatxo".

Ací el més tonto fa rellotges.

Ser l´amo del carxofar.

Tota pedreta fa marge / pared.

Guaaai xico !!! / Guaaai xica !!!

Eres un "albercoc".

Ta mare quan pixa fa rogle ?

Me cague en la mar serena i els collons de Sant Nyec.

M´ha comprat un bitxo d´eixos...

Jo dic...

Una poca sang en ceba.

Menjar com un pardalet.

Tenir cara d´asguit .

Quant més sucre, més dolç.

Patentoooo !!!

Estar fet tot un artista.

Quan el mal ve d´Almansa, a tots alcança.

" La panxa t´abuela !!! "

" La figa ta mare !!! "

Més guapo/a que un sol.

" Ale, a tu pueblo !!! "

Estar fet un pinyol.

" La panxa´l gos "

Com t´encantes...

Dormir com un mussol.

Anar-se´n a fer punyetes.

Fer punyetes / fer la punyeta.

Anar-se´n al porc.

El que no està, no s´encontra.

Tenir poca substància / Ser un "desubstanciat".

Ser un perdut.

Ser un sabut.

Ser xocat.

Com esteu? Patint i rabiant.

Ser de tantos.

Eixe xic ...s´esvara/...té una veneta /...és un poquet ejem ejem

Ser un "sompo".

Això és falta de verga !

Fer "ambienting".

Fer parlar als muts.

Eixe/a no bufa un cresol.

Això no va ni de cara a l´aire.

No callar ni per saber voler/morir.

D´on no n´hi ha, no es pot traure.

D´un pessic t´alce en alt.

Tenir la boca en alt.

D´una puça, fer un cavall.

Busca-li qui t´ha pegat.

Ser un " ximirlino"

Ací fa un poc de " xiri miri " -> fred

Claro home / dona, tot s´arreglarà... Si es va arreglar el casament de Caparota / Caparoja, açó també s´arreglarà.

Torna-li la trompa al xic...

Roant, roant... a Albaida.

La mare que va !!!

I el pare que torna...

Això és falta càlcio !!!

Dormir la mona.

Borinot !!!

Tarambana !!!

I anem anant...

A la marxeta...

Al "pap" ! / Cap a dins !

Sí, torca´t la suor...

Sí, "Ti´n cuidao" no t´escaldes...

Plou poc, però per a "lo" poc que plou, plou prou.

Tira més un pel de figa que una maroma de "barco".

Bon nas, bon compàs.

Quedar-se amb un pam de nas.

Tindre més anys que Carracuca.

Tota la "rècua".

Quasi res diu el paperet...

Això és d´on el Nostre Senyor va perdre la sabateta.

Ate,ate.../ Bate quin ...

Guaai, que "animalaes" !!!

Això és tan cert com eixa llum...

Bona nit cresol, que la llum s´apaga.

Una arroba de...

Xino xano...

Em dueu per "la calle la Amargura" !!!

Ser un dotor.

Fer-se "el longuis".

Anar-se´n ...a pastar fang / ...a fer la mà.

Fer la contra.

"Lo" que va davant, va davant.

El que s´adelanta és l´amo.

Alça el rabo, perdigot !!!

Alça "Manué" !!!

Això és de Caixó.

M´ho dius o m´ho contes?

Anar-se´n de picos pardos.

"Que si se quantos, que si se quintos..."

Bon dia pel matí.

"Retxitxivar"

Sí, espera´t ahí ben sentadet /a.

Més mudat que un "ginjol".

Més fam que "xinxe en pressidi".

Bonicaries.

Guaai, quins dos "amormíos" !

Boira en la Penya, aigua en l´esquena.

Guaai, "lo" més gran !!!

No vaig dir ni "xut".

Anar meló.

Anar fregit.

Plorar com una magdalena.

Mama i no arrapes...

Fa fred com un dimoni.

Fer de "tripas, corasón".

Qui te fam somia rotllos.

Nugolat o fent gotetes, giraboix o farinetes.

Home refranyer, gos malfaener.

Si la Reina sapiera què son Giraboix, a Xixona vendria a llepar el boix.

Amb paciència i una canya, el cel es guanya.

Les visites sempre donen alegria, sinó a l´entrada, a l´eixida.

Agarra el ciri que la processó és llarga.

Per no fer,no fa ni sombra.

Sempre parla qui deu callar.

Que vaja "Rita la Cantaora" perquè jo...

Tenir mala pata / foia.

Faena i garrot.

Pareixes "Paco l´explicaor".

Això és de quan Franco era corneta.

Eixe té "reanyos".

Estar "granaet /a".

Estar de bon any.

Què? Co, què és més "reó".

Estar enjoliolat.

On va la corda, va el poal.

I ara què fem del caldo?

...Més es va perdre en la guerra i van tornar cantant.

On mengen dos, mengen tres.

Xé, Quin marturi !

"Folis", sí que t´agrada el "Xumeli", eh!!!

Clavar "cizanya".

Donar la llanda / tabarra.

Estar "atavanat".

Fer la "guitza".

T´arree una "nyespla" i voràs...

"A on? On caga Ramon."

Reguitzes !!!

Guaai, recontradeu !!!

Eres el colmo !!!

Ser un soca.

"Desde luego, corberó".

Porta un pet com un cairer/astral.

... Ahí en el pont dels ous !!!

Fer-ho "A cormull".

Quin mastrull !

No adelanta un raoret.

L´has cagat, manigüela !

Ací et cobren ganes i tot.

Eres un sapalatrop.

Allí hi havia 'arrop i tallaetes'.

Et fa falta molta carretera...

Vas a pegar en Canyabate !!!

Eres més pesat que la boira terrera !

A Sant Joan bacores, verdes o o maures segures !

En el País dels Cegos, a un tort el feren rei.

Si tens fam, pega un bram.

Qui no vullga pols, que no vaja a l´era.

Si tens pressa, arranca a córrer.

Qui s´encanta, no les tasta, i el que mulla no trau tros.

Ahí "quea" eso !!!

Sí, "créetelo"... !

Mira que la cosa té "saragüeis" !!!

Xe que fotre !

A ningú que li passe !

Fotre quin tocat !

Els xiquets: "ver, oir i callar".

Paracota

jugarrita

Tinc sed. / "Pues" pixa i beu calentet.

Açò és una joieta...

Tio figa !

Fer-se un colpet

Cagar una bona "muntonà"

Això és falta faena !!!

Ha pillat un burro...

Tirar-se un ROT.

Si, total, per quatre quinzets...

Ja t´ho diré, ja...

" Maedeu" Senyor !!!

Fer-ho tot herba.

L´embromat (enfadat) li besa el cul al content.

Quin Menfotisme !

Vols estar en els pots i en els ungüents.

Té més anys que la suor.

Això és de l´any del batecul.

Sempre la mateixa cançó...

I seguit igual, i seguit igual...

Li va dir pringue de sorra

Seguit en el gotet en la mà...!

No donen duros a quatre pessetes

Arrancà de bou i parà de somera

No me la pegaràs moreno/a

Sport Xixonenc: Plaça cap amunt,Plaça cap avall

Això que té que ser un bitxo

Si m´encante, un pel de sapo

Estar de pa de pessic

M´agradaria vore´t per un foradet...

Estar engimponat/engimponar-se

Arrea i no et gires, cabàs de figues.

Ieeeeeep fill de puta, a on vas?

A fer-mon una fresqueta...

Tens menys cap que un llagostí.

Quanta merda Severino, on caguem Sento...

Et poses al sol i no fas ni sombra.

Anem a Colaaaaaaaaar !!!

Això és que no tens llacor.

Qué, ens piquem o què?

En som una caterba/deu i la mareta/un fum.

Cagar una bona muntonà.

A mansalva.

A reolons.

Raor (paraula autòctona de Xixona que es refereix al ganivet).

Roa (en lloc de Roda. És curiós perquè Boda no l´anomenem Boa).

Panaero (en lloc de Forner. Fòra de Xixona, pot sonar catastròfic).

Llandero (Per què collons el llandero no és el que fa llandes? A una avançada edat vaig descobrir que el famós llandero era, simplement el fontanero).

Mira quins dos calendaris / fer calendari.

Intríngulis

Em traus de polleguera.

De tant que et vull, et trac un ull.

Anem a colar / M´ho cole tot.

Ay que ver, ay que ver, las cosas que hase un siglo, llevaba la mujer... (Aclaració: Aquesta cançoneta crec que soles la canta ma mare quan està fins els nassos. M´enganye? L´ha sentit algú més? Crec que continua més o menys així: creo yo, creo yo... (la la la, no me´n recorde) se hará lo menos dos...)

Estic fet/a un misto.

El corb li diu a la gralla:"fes-te enrere i no em mascares". Y la gralla li contesta:"més valguera que callares".

A cada bolet, una lliçó.

Fer niga.

Mai m´en toca, hasta en la soca.

Caguerà de bou, quan cau s´esclafa. La de burro no, cau apilonada... (cançoneta tararejada).

A mi el que més m´agrada és que me la mamen. (Nota: frase contundent, totalment explícita, aplicable tant a l´àmbit masculí com al femení, que per cert, em sembla que no és éxclusivament xixonenca, sinó internacional. Pot servir fàcilment per concluir qualsevol conversació o discusió: sí,sí,d´acord, però a mi el que més m´agrada és que me ...).

No tenir agarraor.

Qui no vullga pols, que no vaja a l´era.

Qui vullga peix, que es banye el cul.

Fill de sa mare. (Eufemisme d´altre fill...).

Sabrà un burro el que és un caramelet de menta?

De forment, ni un gram.

Dites del calendari referides a les festivitats, mes, estacións, etc.

Dites del gener

Gener amarat, mig any assegurat

Pel gener, el millor ofici és pastisser

Al gener, tanca la porta i encén el braser

Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver

Si el mussol canta al gener, un altre hivern que ve

Si al gener la merita va per l'horta, fes foc i tanca la porta

De la flor de gener, ningú no ompli el graner

L'aigua de gener,ompla el paller

Pel gener treu flor l'ametller

Gener florit, abellar ric

Les gelades de gener fan florir l'ametller

Gener gelat, fa el maig florit i gemat

Pel gener la canya al raconer i pel març la canya al braç.

Flor de gener no omple el pener.

Dites del febrer

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l'altre també

Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt

Febrer el curt, pitjor que un truc

Febrer curt, brau i tossut

Neu de febrer, aigua en un paner

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja

Dites del març

Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot

Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor

Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i hermós

Març marcedor, nit freda i dia amb calor

Quan al març trona, l'ametlla és bona

Aigua de març, herba als sembrats

Quant a la primavera

"A la primavera res és com era"

"Abril que abrileja, primavera que fueteja"

"L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc"

"Sant Joan ha arribat, la primavera ha passat"

"Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja"

"Una flor no fa estiu, ni dues primavera"

Dites de l'abril

A l'abril gotes mil

Abrils i senyors, tots traïdors

Fins a setanta d'abril no et llevis un fil

Si per l'abril el cucut no ha vingut, o és mort o s'ha perdut

Abril plujós, maig ventós

Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós

Si trona a l'abril, bon estiu

Per l'abril, cada gota en val mil

Per l'abril, de matinet, que a gust s'està al llitet

Fins que la lluna d'abril no haja passat, no dónes l'abril per acabat

Per Sant Jordi (23 Abril) espiga l'ordi

La flor més gentil la clavellina d’abril

Del raïm, per l’abril la flor, pel maig el color

Abril finit, el cep floritAbril plujós i maig ventós fan l'any ric i profitós.

Abrils i senyors, tots traïdors.

Aigua de maig, de raig a raig; d'abril, de fil a fil.

Crema més el sol d'abril, que el de tot l'estiu.

De principi a fi, l'abril sol ser roí.

Fins a setanta d'abril no et llevis un fil.

Gelada abrilera, fam al darrera.

Gelada d'abril, fam per tot l'any.

Humitats d'abril, fan fer llit.

L'abril fa el pecat i el març és l'acusat.

Oreneta arribada, hivernada acabada.

Per l’abril, aigües mil.

Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.

Per l'abril, arrenca un card i en naixeran mil.

Per Sant Jordi, garbes d'ordi.

Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor.

Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir.

Si a l'abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.

Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat

Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.

Trona l'abril, ve bon estiu.

D'abrils i de senyors
pocs i que no siguin traidors.

No hi ha mal any
si l'abril és bo.

Per l'abril
cada gota val per mil,
i el blat s'estira com un fil

Per l'abril,abriló
ous al ponedor.

No t'embarquis per l'abril
si no vols estar en perill.

Abril finit
el camp florit.

L'abril mullat
fa créixer l'herba per al ramat.

Rient i plorant,
l'abril va passant.

Per l'abril,
llibres i roses mil.

D'abril
un de bo entre mil.

A l'abril
aigües mil.

Per l'abril
cada ocell canta en son niu.

Per l'abril
no et treguis ni un fil.

No donis l'hivern per passat
fins que l'abril no s'hagi acabat.

Abril finit
hivern passat.

Abril ploraner
maig rialler.

L'abril diu al maig, jo no he pogut, tu plou a raig.

Dites del maig

Al maig cada dia un raig

Al maig, vaig com vaig

Maig humit, fa al llaurador ric

Maig ventós i juny calent, fan bon vi i millor forment

Pel maig, el cep en flor no vol veure amo ni senyor

El mes de les flors, el mes dels plors

Dites del Juny

Al juny la falç al puny

Pel juny, el jou no es juny al bou

Pel juny, molt sol i molta son

Al juny, corbella al puny i la roba lluny

Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.

Fins el 40 de maig, no et traguis el jaç.

Per sant Joan, el primer bany.

Bany de sant Joan, salut per a tot l'any.

Trons de sant Joan, la collita reeixiran.

Per sant Joan, les garbes al camp.

Per sant Joan, bacores.

Tronada de sant Joan, les nous corcades.

Aigua de sant Joan, no dóna ni vi ni pa.

Aigua de sant Joan, celler buit i molta fam.

Quant a l'estiu

"A l'estiu la figa crida el piu"

"A l'estiu tot el món viu"

"A l'estiu tota cuca viu"

"A l'hivern forner i a l'estiu taverner"

"Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals"

"Fang a l´hivern i pols a l´estiu, tot el camp reviu"

"Hivern fred, estiu calent"

"Hivern molt assolellat, estiu molt ventat"

"Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor"

"Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa"

"No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat"

"Paraules d'estiu, segons qui les diu"

"Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa"

"Quan el Sòl somriu ja ve l'estiu"

"Qui parla mal de l'estiu no sap el que diu"

"Si la candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu"

"Si trona a l'abril, bon estiu"

"Trona l'abril, ve bon estiu"

"Una flor no fa estiu, ni dues primavera"

Dites del juliol

Pel juliol, amb poc foc, bull el perol

Pel juliol, ni dona ni cargol

Nit de juliol, pluja no vol

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol

Al juliol, trau les garbes al so

El juliol,el mes de sol.

Al juliol, treu les garbes al sol.

Qui no es banya pel juliol, no es banya quan vol.

La pedra de juliol, no té consol.

Si vols una bona col, planta-la pel juliol.

Pel juliol, pesca qui vol.

Qui sembra espinacs pel juliol, en menja quan vol.

Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona.

Dites de l'Agost

No és pot dir oliva, si a l'agost no és eixida

Per l'agost, figues i most

A l'agost, bull el mar i bull el most

A l'agost, a les set és fosc

Dites del Setembre

Al setembre, qui tinga blat que sembre

Al setembre, el vi està per vendre

Quant a la tardor

"A la tardor, ni fred, ni calor"

"Pel setembre a la tardor, torna la calor"

"Per la tardor, ni fred ni calor"

"Pluja de tardor fa bona saó"

"Tardor i hivern, per el vell temps d'infern"

"Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca"

Dites de l'Octubre

De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat

Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc

L'octubre fred, mata el cuquet

Quan l'octubre està finit mor la mosca i el mosquit

Si l'octubre plou, el rovelló mou.

Dites del Novembre

Si pel novembre trona, la collita serà bona

Pel novembre, qui no ha sembrat que no sembre

Novembre humit, et farà ric

Dites del Desembre

Qui en desembre ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar

Desembre nevat, bon any per al blat

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Al desembre, es gelen les canyes i es couen les castanyes.

Per Nadal, cada ovella al seu corral

Per Nadal qui res no estrena res no val

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal.

El mes de Nadal, o al llit o al fumeral.

El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal.

Massa pluja per Nadal aplana l'herba i al bestiar fa mal.

Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre.

Quant a l'hivern

"A l’hivern boirina i neu per veïna"

"A l'hivern forner i a l'estiu taverner"

"El sol, a l´hivern enmandrat, es lleva tard i s' acotxa aviat"

"Fang a l´hivern i pols a l´estiu, tot el camp reviu"

"Garbí d'hivern, dimonis a l'infern"

"Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada"

"Hivern fred, estiu calent"

"Hivern gelat, fruita a grapats"

"Hivern molt assolellat, estiu molt ventat"

"L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc"

"Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern"

"Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor"

"Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa"

"Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern"

"No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat"

"Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més"

"Si el mussol canta al gener, un altre hivern que ve"

"Si la candelària plora, hivern fora, i si es riu ja ve l'estiu"

"Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja"

"Si l'hivern trona, l'anyada serà bona"

"Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna"

"Tardor i hivern, per el vell temps d'infern"

"Si la Candelera riu

l'hivern ja és fora

i si plora

alluny és l'estiu.

Tant si plora com si riu

alluny és l'estiu."

"Si la Candelera riu

l'hivern ja és fora

i si plora

l'hivern és viu."

inici

10 BONES RAONS PARA RIURE SENSE RAONS

1. RIURE acaba amb l'estrés
-- Reduïx els nivells d'hormones de l'estrés: epinefrina i cortisol.

2. Riure enfortix el sistema immunològic
El sistema immune juga un paper important per a mantindre la bona salut per mitjà de la detecció d'infeccions, al·lèrgies i càncer per a detindre el seu avanç i recuperar la salut del cos.
-- Estudis recents sobre els efectes de la rialla, realitzats pel Dr. Llig S. Berk, Professor de la Universitat de Lloma Bonica, Califòrnia, E.U.A., demostren que la rialla augmenta el conteo de cèl·lules naturals assassines (cèl·lules NK – Una tipus de glòbul blanc) i els nivells d'anticossos.
--La teràpia de la rialla ajuda a incrementar anticossos (Inmunoglobina A) en la mucosa de les fosses nasals i les vies respiratòries.

3. Riure és la font de la joventut
-- Tonifica els músculs facials
-- Riure ocasiona un increment en el subministrament de sang cap al rostre, el que provoca que algunes persones lluïsquen ruboroses. Açò nodrix la pell i la fa lluir.
-- Les persones es veuen més jóvens i divertides quan riuen.

4. Riure és un exercici aeròbic
Riure estimula el cor i la sang i és l'equivalent a realitzar qualsevol altre tipus d'exercici aeròbic tradicional.
-- El Dr. William Fry, de la Universitat de Stanford, E.U.A., ha declarat que un minut de riure vigorosament equival a 10 minuts en les màquines d'exercici de rem.
-- El benefici més peculiar que la majoria de les persones rep és una sensació de benestar derivada de l'increment d'oxigenació en el cos durant la rialla.
-- És un règim d'exercici que la majoria de la gent pot realitzar, inclús persones que han de romandre en llit o en una cadira de rodes.

5. La rialla brinda un massatge a tots els òrgans interns al millorar el subministrament de sang i incrementar la seua eficiència.
-- Riure exercita els músculs abdominals i ajuda a millorar la seua tonificació.

6. Riure és un Analgèsic Natural
La rialla incrementa els nivells d'endorfinas – Els analgèsics naturals del cos humá. Norman Cousins, periodista de E.U.A., qui es trobava patint d'una incurable malaltia de la columna, es va beneficiar amb una teràpia de rialla una vegada que els medicaments farmacèutics havien resultat ineficaços.
-- Les endorfines que s'alliberen com resultat d'una rialla vigorosa poden ajudar a reduir la intensitat del dolor en els pacients que patixen d'artritis, espondilitis i espasmes musculars en el cos.

7. Riure pot controlar la pressió arterial
La rialla pot ajudar a controlar la pressió sanguínia al reduir l'alliberament de les hormones relacionades a l'estrés.
--Els experiments han demostrat que una sessió de rialla de 10 minuts pot conduir a una reducció de 10-20 mm en la pressió arterial. Açò, no obstant això, no vol dir que els pacients que prenen diàriament de 2 a 3 pastilles de medicament per a la pressió queden automàticament i permanentment curats.

8. Reanar-se'n pot ajudar a rebutjar la depressió i l'ansietat
L'estrés de la vida quotidiana actual cobra una quota molt alta de la ment i el cos humà.
-- Riure t'ajudarà a dormir més temps i més profundament.
-- Reduïx la depressió. Algunes persones han manifestat que van poder deixar de prendre els seus medicaments antidepressius i tranquil·litzants.

9. La rialla Alleuja la Bronquitis i l'Asma
Riure millora la capacitat pulmonar i els nivells d'oxigen en la sang.
-- Els membres dels clubs de la rialla que patixen asma reporten una evident reducció en la freqüència d'eixos atacs.

10. Riure simplement et fa sentir bé
Riu i el món riurà amb tu. La manera en què reacciones davant de la vida depén de tu. Viu la vida rient! DR. MADAN KATARIA Fundador del moviment de Clubs de Ioga de la Rialla

inici